L’escola pública portarà la concertació del batxillerat als tribunals
Des de les entitats també han anunciat noves mobilitzacions, reclamant la paralització immediata de les mesures que ha anunciat un Govern d'Aragó que està en funcions
Una àmplia coalició d’organitzacions sindicals, polítiques i socials de la geografia aragonesa han manifestat la seua oposició frontal a la concertació del batxillerat plantejada pel Govern d’Aragó en funcions, proposant de forma unitària tot un seguit de mesures i mobilitzacions dirigides a frenar esta decisió. De fet, fins i tot han anunciat la interposició d’un recurs contenciós administratiu, portant la mesura als tribunals. Les entitats denuncien que este anunci s’ha pres amb un executiu que segueix en funcions, fet que, segons entenen, condicione “la seua capacitat d’obrar”. A la vegada, recorden també que l’administració es trobe sota una pròrroga pressupostària per segon any consecutiu, una situació financera que legalment no permet la incorporació de nous gastos. Les entitats firmants entenen esta maniobra del govern en funcions del Partit Popular com un atac directe a l’escola pública i un canvi de model educatiu que prioritze les empreses privades, sotmetent l’educació pública a un deteriorament conscient.
Paral·lelament, i davant d’este escenari, les organitzacions han anunciat un calendari de mobilitzacions unitàries per a forçar la paralització de l’ordre publicada el 8 d’abril. El pla d’acció inclou concentracions als centres educatius de les tres províncies aragoneses tots els dimecres, essent la primera avui mateix i replicant-se els dies 29 d’abril i 6 i 13 de maig, per a donar visibilitat a les necessitats particulars de cada comunitat. També s’han proposat assemblees informatives a diferents poblacions. Unes protestes per l’ensenyament públic que culminaran amb una vaga educativa per tot l’Aragó anunciada per als dies 19 i 20 de maig, i en la qual participaran professors, famílies i estudiants. Les entitats defensen que en estos moments existeixen places públiques suficients al batxillerat, i qualifiquen de greuge comparatiu que es desvien diners cap a necessitats que ja estan cobertes mentre els centres públics estan patint mancances estructurals i de personal, deteriorant així la seua imatge i el seu funcionament diari.
Tanmateix, el sector exigeix compromisos concrets al Govern d’Aragó que asseguren una educació pública de qualitat. Entre les reivindicacions, destaquen la fixació d’un pressupost educatiu no inferior al 4% del PIB, amb l’objectiu d’arribar al 7% al final de la legislatura. A la vegada, reclamen la paralització de l’ampliació de concerts, la revisió dels actuals i una dotació adequada de recursos humans i materials, especialment en orientació, inclusió i atenció a la diversitat. Altres punts clau de les reivindicacions de l’ensenyament públic passe per la creació d’un pla d’infraestructures per adaptar els centres a la transformació climàtica, així com el suport a la funció docent i directiva i una atenció especial a l’escola del món rural sota criteris de sostenibilitat territorial. Les entitats fan un crit a la ciutadania a participar en les accions per defensar l’educació pública com l’únic servei que garanteix una escola inclusiva, plural i gratuïta per a tots, advertint que els drets, si no són universals, es converteixen en els privilegis d’uns pocs.
