Vallibona i Pena-roja refrenden el seu agermanament en la Rogativa més massiva de la història

Fidels al jurament que es van donar fa set segles, els pobles de Vallibona i Pena-roja van refrendar este cap de setmana un agermanament que quede gravat per la història. Centenars de persones es van concentrar el dissabte al Pont Xafat per a viure un dels moments més emotius que comparteixen totes dos poblacions: eixe retrobament entre germans que es respecte, de manera inalterada, des del segle XIV. 2026 és any de Rogativa, i vallibonencs i pena-rogins ho van viure amb especial emoció. La Rogativa va ser més nombrosa i participativa que mai, constatant que la flama de la fraternitat entre totes dos poblacions està molt viva. Més de 900 persones van eixir des de Vallibona en una rogativa encapçalada per eixos set jóvens que prometeren tornar al poble amb set noies per a repoblar la vila, durament castigada pels episodis de pesta negra. Després de recórrer els més de 25 quilòmetres que separen totes dos poblacions, fent parada a dinar a Coratxà, la comitiva va entrar pel ‘Pont Xafat’ passades les 6 de la tarde, on els esperaven els germans pena-rogins, com mane la tradició, per a continuació anar fins a l’església parroquial i baixar a la Mare de Déu de la Font, donant-li les gràcies per complir amb el miracle de repoblar Vallibona. La festa va continuar amb la tradicional representació de l’obra de teatre que va crear Desideri Lombarte, amb actors i actrius de tots dos municipis.

De fet, en relació amb l’agermanament entre Vallibona i Pena-roja, el cronista Teòfil Pitarch va recalcar en una entrevista a matarranya.media que “en un dia com avui sorgeixen els sentiments més íntims que portem en el cor”. Pitarch va recordar que “Vallibona antigament tenia més rogatives menors”, quan la demografia era més generosa, amb la particularitat que l’agermanament amb Pena-roja “és cada set anys, i això fa que es puga viure amb més intensitat”. Una festa que sobretot a partir de l’any 2005 ha anat a més, i que enguany ha tingut una resposta massiva. De fet, es van apuntar més de 750 pelegrins a fer el camí de Rogativa, als quals s’hi van afegir 200 persones més que la van fer per lliure. A Coratxà pràcticament es van omplir 1.000 cadires per a dinar, i en el sopar que tanque la festa hi havia assegudes més de 700 persones. Tampoc es van voler perdre esta tradició centenària algunes autoritats autonòmiques. És el cas de Pilar Alegría, la líder dels socialistes a l’Aragó, que descobria per primera vegada esta festa, i que va estar acompanyada, entre d’altres, de Rafa Guía, Mari Carmen Soler o el diputat a Madrid Herminio Sancho, que amb la seua dona va fer la caminada sencera. A l’acte també van assistir la diputada provincial Marta Sancho i el líder del PAR, Alberto Izquierdo, com també el president i la vicepresidenta de Comarca (PP), Fernando Camps i Nerea Caldú.

En relació a la festa, Ricardo Blanch, en qualitat d’alcalde de Pena-roja, va apuntar que “ha segut una Rogativa molt emocionant, molt viscuda per la gent. És la primera vegada que visc una Rogativa sent alcalde i és meravellós”. A les autoritats se les va veure molt emocionades diumenge, constatant eixa importància que té esta festa per a tots ells. Una celebració que supose molta preparació i molta implicació per part de voluntaris i veïns de tots dos pobles, i a qui Ricardo Blanch va donar les gràcies perquè la celebració fos rodona. També molt emocionat Juanjo Palomo, alcalde de Vallibona, que va destacar que “ha estat la més participativa que jo he viscut, caminant sobre 900 persones amb un comportament cívic, excel·lent i respectuós amb tot allò que represente la Rogativa. La Rogativa està més viva que mai, i des de Vallibona estem molt agraïts als germans pena-rogins per la seua acollida”. La festa es va viure amb molta emoció durant els dos dies, en un retrobament que es viu de set en set. Es van retrobar germans de sang, autoritats municipals i també autoritats eclesials, amb la participació del bisbe de Tortosa, Sergi Gordo Rodríguez, i de l’arquebisbe de Saragossa, Carlos Manuel Escribano. La festa va continuar amb el tradicional sopar de germanor i ball fins a altes hores de la matinada.

El diumenge els germans vallibonencs van protagonitzar el camí de retorn cap al seu poble natal. Un moment summament emotiu el que es va viure a l’entrada de Pena-roja, quan les dos comitives se separen, i conscients que fins d’aquí a 7 anys no es tornaran a trobar. Abraçades, llàgrimes i fins i tot una jota que el pena-rogí Rogelio Serrat li va dedicar a mossèn Paco, una de les persones més importants que configuren esta festa tan singular i que ha iniciat el camí per a convertir-se en Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La Rogativa va prosseguir per Herbers, que forme part també d’esta tradició centenària, amb la recepció de les autoritats civils i religioses, la pujada a l’església i el dinar de germanor.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet al cronista Teòfil Pitarch, amb relació a la celebració de la Rogativa entre Vallibona i Pena-roja i que es viu cada set anys:

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Ricardo Blanch, alcalde de Pena-roja, amb relació a la festa de la Rogativa que viuen cada set anys:

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Juanjo Palomo, alcalde de Vallibona, amb relació a la festa de la Rogativa que viuen cada set anys:

 R. LOMBARTE / M. JIMÉNEZ