Les entitats en defensa del català a l’Aragó denuncien la política discriminatòria del govern autonòmic
Associació Cultural del Matarranya, Institut d'Estudis del Baix Cinca i Centre d'Estudis Ribagorçans recorden que el català és història i patrimoni de l'Aragó des de l'edat Mitjana. Actualment, no s'estan complint els drets lingüístics dels seus parlants
Davant de les mesures anunciades en l’acord de govern entre PP i VOX a l’Aragó per a la vigent legislatura, i que pretenen “liberar Aragón de la imposición del catalán”, l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i el Centre d’Estudis Ribagorçans han manifestat la seua més profunda preocupació i el seu rebuig. A través d’un comunicat, recorden que “el català parlat a la Franja oriental d’Aragó no és cap imposició: és una llengua autòctona, patrimonial i històrica, i la llengua materna de milers d’aragonesos des de l’edat Mitjana”. D’aquí que “negar el seu nom, la legitimitat o l’arrelament supose una tergiversació interessada de la història i dels criteris acadèmics i un menyspreu cap als qui la parlen. Ens trobem, així mateix, davant d’una llengua històricament minoritzada i encara avui en una situació clara de desprotecció institucional”. A la vegada, el comunicat recalque que “el català (com l’aragonès) no té reconeixement oficial en la Llei de Llengües de 2013 vigent, limitat a una protecció genèrica que no garanteix els drets lingüístics plens, incomplint el mandat de la Constitució espanyola i el mateix Estatut d’Autonomia d’Aragó”.
Segons posen de manifest les institucions adherides al manifest, “estes limitacions dificulten la pervivència i la transmissió de la llengua en un moment especialment fràgil pel fenomen de la globalització i les dinàmiques demogràfiques actuals del medi rural, marcades pel despoblament i la recepció d’una immigració multilingüe”. Dins del comunicat també recorden que “informes del Consell d’Europa han urgit reiteradament a les administracions a adoptar mesures decidides per a protegir i promoure les llengües minoritàries aragoneses, en especial en l’àmbit de l’educació i en la normativa autonòmica”. Tanmateix, la realitat “no només ignore estes recomanacions sinó també l’esperit de la legislació pròpia: s’han suprimit programes escolars com el Jesús Moncada, les modestes ajudes a les organitzacions culturals i la convocatòria de premis literaris”, com el cas del Premi Desideri Lombarte, que al llarg de la passada legislatura de PP-Vox va ser de les primeres coses que va fer. Al comunicat denuncien que ara “s’anuncie l’eliminació d’estructures de suport educatives o acadèmiques, cosa que, juntament amb l’absència d’una política lingüística efectiva, agreuge la vulneració dels drets dels parlants minoritaris”.
El text va més enllà, i denuncie que a l’Aragó “moleste fins i tot la seua mera existència” del català. Davant d’això, l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i el Centre d’Estudis Ribagorçans, integrats en la Iniciativa Cultural de la Franja, reivindiquen “un Aragó plural i fidel a la seua història, hereu de la tradició trilingüe de l’antiga Corona d’Aragó, i rebutgem qualsevol intent d’imposar models uniformitzadors que empobreixen la seua realitat cultural”. El text manifeste que “la riquesa lingüística és un patrimoni col·lectiu que ha de ser protegit, no qüestionat. Instem les institucions aragoneses a rectificar i a assegurar l’ús, el respecte, la protecció i la promoció activa del català i l’aragonès com a llengües pròpies d’Aragó”.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Ana Soriano, presidenta de l’Associació Cultural del Matarranya, en relació als acords de política lingüística del vigent Govern d’Aragó:
