Espills de pedra i pigments per a cartografiar l’essència del Baix Aragó
L'artista pena-rogí Óscar Blanch acabe de defensar el seu Treball Final de Grau de Belles Arts, 'Cielos de Alabastro', un projecte que fusione la pedra blanca, l'oli i l'aquarel·la i que girarà en forma d'exposició itinerant
El treball final de grau de l’artista pena-rogí Óscar Blanch ha transcendit l’acadèmia per a endinsar-se en una dimensió metafísica on el territori es converteix, alhora, en subjecte i suport de la seua pròpia representació. L’alabastre, un mineral extret gairebé en exclusiva de les entranyes del Baix Aragó, es transforme aquí en l’espill de la terra. A través de Cielos de Alabastro, Blanch ha rescatat fragments i trossos descartats de les pedreres, materials reutilitzats que a les seues mans recuperen una dignitat mística i eterna. No és una elecció casual: l’essència d’este concepte radique en utilitzar la matèria geològica del territori per a capturar la identitat dels seus municipis. Ho explique l’autor. “Les vetes naturals de la pedra polida, quan entren en contacte amb els pigments de l’oli o l’aquarel·la, es transformen en cels ennuvolats que semblen brollar de l’interior de la roca”. És un diàleg poètic on el paisatge pintat no es diposite sobre el llenç, sinó que naix orgànicament del cor de la mateixa pedra, creant una simbiosi indissoluble entre art i mineral.
El procés creatiu que hi ha darrere d’este viatge visual i conceptual s’ha traduït en una profunda labor de documentació i d’anàlisi prèvies a l’hora d’escollir l’enquadrament idoni que identifique cada població. I és que a través de ‘Cielos de Alabastro’, Óscar Blanch està cartografiant pictòricament les cinc comarques que integren el Baix Aragó històric terolenc, adaptant la seua mirada a la realitat i la idiosincràsia de cada entorn. “Al Baix Martí, m’he centrat a representar els pobles des de lluny, dels afores, capturant una essència purament estiuenca”, va detallar l’artista en una entrevista a matarranya.media. En canvi, als municipis d’Andorra i Sierra d’Arcos s’aproxime a través de “diferents estacions i moments especials d’algun fenomen meteorològic”, com serien la pluja, la neu o fins i tot el fum, que remet al seu passat recent a través de la central tèrmica. Paral·lelament, el bloc dedicat a la comarca del Maestrat fuig dels skylines i tanque l’objectiu per a fixar-se en els elements arquitectònics, on esglésies, places i edificis monumentals esdevenen els protagonistes.
El mapa artístic sobre alabastre que ha il·lustrat Óscar Blanch té el camí incomplet, i una vegada cartografiats el Baix Martí, Andorra i el Maestrat, la previsió és conquerir la resta del territori. “M’he deixat les comarques més abundants per al final”, amb el Baix Aragó i els seus 20 municipis, així com la comarca del Matarranya i els seus 18 racons. Quan parle de casa i del territori que té més patejat, la mirada és torne molt íntima i voldria dedicar les peces al paisatge. “Havia pensat sobretot en alguna cosa més natural”, immortalitzant “eixos monuments naturals que sobretot abunden al Matarranya”. I és aquí on les vetes de l’alabastre i les pinzellades s’aliaran en una dansa gairebé alquímica, perquè l’artista pretén retroil·luminar cada obra des de darrere, un experiment conceptual per donar vida a les pintures i al mineral a través de les seues transparències. Estes primeres obres, que són reflexos translúcids d’un territori latent, faran parada a un municipi de cada comarca en forma d’exposició, tot a través d’una proposta emparada per l’Instituto de Estudios Turolenses.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Óscar Blanch, artista de Pena-roja i autor del Treball Final de Grau ‘Cielos de Alabastro’, que utilitze l’alabastre i els pigments per a immortalitzar els municipis del Baix Aragó, i que pròximament es convertiran en una exposició:
