El futur del programa Erasmus+, contra les cordes després del cas IES Ítaca
L'IES Matarraña se sume a la petició dels centres aragonesos per a reivindicar un marc regulador que garantisca la cobertura jurídica al professorat i preserve les mobilitats internacionals
La continuïtat del programa Erasmus+ a Aragó travesse un moment de summa incertesa després que desenes de centres escolars hagen traslladat a la conselleria d’Educació la necessitat d’establir un marc regulador específic per a les mobilitats internacionals. El debat s’ha intensificat arran del procés judicial derivat de la mort d’un alumne de l’IES Ítaca de Saragossa durant una estada a Bèlgica l’any 2022, un cas que ha acabat amb dos professors investigats i que ha reobert el debat sobre la responsabilitat que assumeixen els docents en activitats fora del centre. Diversos coordinadors alerten que la falta de cobertura jurídica està generant inquietud i que alguns professors s’han replantejat assumir estos acompanyaments. Entre els centres que s’han sumat a este comunicat de protesta tenim l’IES Matarraña, que des de fa uns anys ha convertit les experiències europees en una de les seues principals línies educatives, impulsant diferents projectes de mobilitat, tant a Secundària com a Batxillerat i Formació Professional. Una petició que arribe, a més, en un moment important, perquè molts instituts estan ultimant l’organització de les estades per al pròxim curs acadèmic i necessiten prendre decisions per assegurar la correcta planificació de les mobilitats.
Des de l’IES Matarraña, els responsables del programa Erasmus+ són Celia Andrés i Dabí Latas, que en una entrevista a matarranya.media han explicat que la reclamació dels centres naix de la voluntat de preservar les oportunitats que ofereixen estes experiències i no de limitar-les. “El que demanem és que les administracions educatives es pronuncien i ens donen un marc legal clar per poder seguir treballant”, remarquen. Celia Andrés ha recordat també que l’Aragó és una de les comunitats autònomes amb major implantació del programa Erasmus+, i que el seu impacte és especialment significatiu en territoris rurals com el Matarranya, on estes experiències permeten ampliar horitzons i generar oportunitats. Tanmateix, i en el cas concret del centre de Vall-de-roures, Dabí Latas considere que els projectes europeus s’han convertit en un element d’atracció educativa. “A Formació Professional hi ha alumnes que ens diuen que han escollit formar-se aquí perquè saben que existeix la possibilitat de fer pràctiques internacionals”, en concret a París. Per això, i per a assegurar un programa tan valuós, els centres educatius que s’han adherit a esta petició reclamen una regulació i una cobertura jurídica clares, amb el compromís de la conselleria responsable.
La preocupació que se li ha traslladat a Educació arribe en un moment especialment determinant per al calendari del pròxim curs, perquè moltes mobilitats internacionals es preparen amb mesos d’antelació i algunes ja estan pràcticament definides. Andrés i Latas entenen que Govern d’Aragó s’hauria de pronunciar immediatament, perquè setembre no és moment de planificar res, sinó que molts projectes de mobilitat ja s’executen. De fet, alguns projectes del programa Erasmus+ “estan previstos per a finals de setembre”, recorden. És el cas del TGAL (Think Global, Act Local), projecte en el qual hi participen centres educatius de cinc països diferents, i en el que el Matarranya va fer d’amfitrió el passat mes d’abril. Al setembre, este projecte ha de continuar a Eslovènia, on estan convidats estudiants i professors procedents de Noruega, Eslovàquia, Polònia i Espanya, representada pel Matarranya. Tot i que el claustre ha decidit mantindre esta experiència en tractar-se d’un projecte de llarg recorregut, els responsables admeten que desconeixen quin escenari trobaran per a futures convocatòries. L’IES Matarranya participe en diverses experiències europees, com ara la formació pràctica dels estudiants de cuina i hostaleria a París o els intercanvis regulars amb la ciutat de Bèrgam.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Celia Andrés i Dabí Latas, que són els responsables de l’Erasmus+ de l’IES Matarranya, un projecte europeu en perill per la falta de cobertura jurídica:
