El ‘Matarranya Íntim’ converteix la vulnerabilitat en una gran festa de les arts escèniques

El Matarranya Íntim ha abaixat el teló de la seua 13a edició després de tres dies en què la Torre del Comte s’ha convertit en l’epicentre de les arts escèniques contemporànies. Sota el lema Vulnerables, el festival ha tornat a demostrar que els pobles menuts poden esdevindre grans capitals culturals quan la implicació i la calidesa de la seua gent, la qualitat artística i la proximitat entre creadors i públic es donen la mà. Cases particulars, places, espais quotidians i inclús un antic cafè es van convertir una vegada més en escenaris on el teatre, la dansa, el circ, els titelles, la música i la performance van dialogar amb el territori i amb els centenars d’espectadors que han passat pel municipi al llarg del cap de setmana. La resposta del públic va resultar extraordinària, amb totes les representacions plenes i una atmosfera de germanor i de convivència que va convertir cada funció en una experiència compartida.

El director del festival, Jacobo Julio Roger, va fer un balanç molt positiu de l’edició d’enguany. “El festival ha estat rodó. Totes les actuacions han estat plenes. Hem tingut un gran ambient al carrer i el feedback entre públic i artistes ha estat de 10”, va assegurar. A més a més, des de l’organització van confirmar el paper que poden jugar els entorns rurals com a motors de dinamisme cultural. “En pobles menuts, però amb un cor tan gran com la Torre del Comte, és on estos festivals prenen sentit”, va afirmar. Una autèntica declaració d’intencions que va arribar des del primer acte. L’espectacle inaugural, ‘Replaceta’, va sorprendre el públic amb una proposta en què l’òpera, la dansa, les acrobàcies i fins i tot un tractor van compartir escenari en una celebració festiva i poètica que va reunir, la tarde de divendres, més de 350 persones a la plaça del poble.

Uns instants abans, ‘Matarranya a Escena!’ va tornar a convertir-se en el pròleg comunitari del ‘Matarranya Íntim’ amb Romancero de la Vulnerabilidad, una creació col·lectiva dirigida per Ester Blanco i Sonia Lanuzza a partir del taller organitzat el cap de setmana anterior. La peça, inspirada en el lema d’enguany, va abordar la vulnerabilitat a través de tres cors de múltiples veus, i identificats amb els colors blanc, roig i negre, que van teixir un recorregut coral carregat de simbolisme i d’emoció. “El taller és una experiència superbonica. Es crea molt de grup, molta comunitat, i després arriba el moment de visibilitzar tot este treball en la inauguració del festival”, va manifestar Ester Blanco. La representació va anar dedicada a Sonia Lanuzza, artista convidada d’enguany, que no va poder participar en la representació final per problemes de salut.

L’èxit de convocatòria es va traduir també en la necessitat de multiplicar alguns dels passis previstos inicialment. De fet, “organització i els artistes han fet un esforç enorme per arribar a més públic. Per això vam acordar ampliar més funcions, com per exemple ‘Titiriscopio’, ‘Autoficción’ o ‘Saeta’, de Javier Aranda, i que reapareixia al Matarranya Íntim”, va explicar Julio Roger. Durant tres jornades intenses, el públic va anar descobrint, espai rere espai, una programació que va abordar la vulnerabilitat des de llenguatges escènics molt diversos. Per exemple, amb el cabaret absurd de ‘Maribel Vermut y su entrenador’, així com ‘Tou com un peluix’ i la seua particular protectora d’animals de peluix abandonats per aquelles xiquetes i xiquets que s’han fet grans. La dansa va arribar a través de ‘Madame’ i ‘Inland / Bèsties’, mentre que la programació ens va portar també ‘La netejadora de sang’, ‘Zweib Bernanos’ o ‘A mí no me escribió Tennessee Williams (porque no me conocía)’, configurant un mosaic escènic en què l’humor, la poesia, la memòria, la crítica social i la tendresa van conviure amb naturalitat.

Però el Matarranya Íntim va ser també tot allò que va succeir entre funció i funció. Els vermuts electrònics, les Intimitats Esteses, els tastos de vins, les visites guiades o la mostra fotogràfica de Michael Robinson van ajudar a convertir el festival en una experiència compartida que traspassa els escenaris. La música també va tindre un paper important, amb la proposta de taquilla inversa de Cordas di Vento, que va unir l’arpa i la trompeta en una fusió poderosa i íntima a la vegada, o amb la descàrrega de post-punk i electrònica de Zorz, acompanyats per Sister DJ, que dissabte a la nit van reobrir la Peña lo Topí abans de festes. La cloenda, amb Luna Cosmic Blues, agrupació que va formar part dels ‘Íntims a la Nit’ de la primera edició, va posar el punt final a una edició que situa el Matarranya Íntim com una de les propostes culturals més singulars del territori. Un festival que demostra que les arts escèniques poden arrelar amb força al món rural i que, des de la proximitat, la participació i l’emoció, són capaces de convertir un poble sencer en un gran escenari.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Ester Blanco, coordinador del ‘Matarranya a Escena’, instants abans de l’inici de la representació:

Aquí pots escoltar un petit tast de la valoració que ha fet Jacobo Julio Roger, director del ‘Matarranya Íntim’, a les portes de la cloenda del festival:

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Nuri Gil, regidora a la Torre del Comte, en relació a la celebració del Matarranya Íntim i del munt de propostes culturals que tenen previstes per a este estiu a la població:

REDACCIÓN / R. LOMBARTE