Afectats pel centre de dades de Microsoft denuncien expropiacions a preu de saldo
Parlem amb Ana Garza, veïna de Calaceit, que reflexione sobre la irrupció de grans projectes tecnològics i energètics a l'Aragó i de la indefensió social davant d'estes multinacionals
El desembarcament de grans projectes energètics i tecnològics continue alimentant el debat sobre el model de desenvolupament que s’està consolidant a Aragó. Mentre en territoris com el Matarranya la possible implantació de projectes eòlics provoque una profunda divisió social, a Saragossa el conflicte ha esclatat per un altre motiu. L’arribada de Microsoft, amb la seua proposta d’aixecar un dels majors centres de dades plantejats a la geografia aragonesa, ha posat en peus de guerra a part dels propietaris dels terrenys sobre els quals descansaran les instal·lacions. La part afectada ha denunciat que el Govern d’Aragó els expropie unes parcel·les classificades en el Pla Urbanístic com a sòl urbanitzable no delimitat d’ús terciari, aplicant una valoració que consideren impròpia d’esta classificació urbanística. Ana Garza és veïna de Calaceit i una de les afectades, i assenyale a este diari que la taxació, que «no ve ni del Govern d’Aragó ni de l’ajuntament de Saragossa», sinó que l’ha fet «un perit contractat per Microsoft», s’ha fixat en 1,75 euros el metre quadrat. Xifra que qualifiquen de «preu ridícul», tenint en consideració que les finques estan als voltants de Puerto Venecia.
Segons explique l’afectada per a matarranya.media, «fa un parell d’anys vam rebre una telefonada anònima d’una persona de l’estranger que volia comprar els terrenys a un preu irrisori«. Una oferta de compra que la família va rebutjar per considerar-la molt inferior al valor real de les parcel·les. «Ens van dir que, si volíem saber quina empresa estava darrere de l’operació, havíem de firmar un acord de confidencialitat. Ens vam negar, i al temps descobrim per premsa que era Microsoft», relate Ana Garza. Poc després van rebre una nova telefonada en la qual, assegure l’afectada, se’ls va advertir que, si no acceptaven l’oferta, els terrenys acabarien sent expropiats. «Els vam respondre que ja ens veuríem a l’expropiació». Quina va ser la seua sorpresa? «El Govern d’Aragó va anunciar que anava a tramitar un PIGA (Pla d’Interès General d’Aragó)», ja que és un projecte que «generarà 3.000 llocs de treball». No obstant això, tal com al·legue l’afectada, perquè Govern d’Aragó aprove un PIGA, hauria d’existir un projecte. I «per la informació que natres tenim», la companyia no ha presentat cap projecte. Només ha registrat una memòria.
Ana Garza sosté que esta memòria ha bastat perquè Govern d’Aragó i Ajuntament de Saragossa hagen tirat per avant amb el procés. De fet, «ni tan sols podem accedir als terrenys. Estan barrats i han començat els treballs de neteja», denuncie. A més, l’afectada explique que, des del seu punt de vista, el procediment d’expropiació no ha seguit els camins habituals. Si bé els afectats van presentar la corresponent document d’apreciació on valoraven les seues finques, des de l’administració van rebre una contestació anunciant-los que ja havien estat expropiats. «No hem cobrat ni un duro, el Govern d’Aragó ja ha posat els meus terrenys a nom de Microsoft i no hem pogut defensar el que considerem valor real de les parcel·les». Al mateix temps, Ana Garza assegure que la multinacional ja havia accedit a les finques inclús abans que se’ls hi notifiqués el canvi de titularitat, un fet que, al costat d’altres famílies afectades pel futur centre de dades, s’ha dut als tribunals. Segons va detallar en un reportatge el rotatiu ‘El Mundo’, Microsoft sosté que el procés s’ajuste a la legalitat vigent, mentre que el Govern d’Aragó defense l’interès general d’este projecte.
Les paraules d’Ana Garza troben ressò al Matarranya, on es viu amb recel l’avanç de projectes vinculats als centres de dades i al consum que precisen, tant d’aigua com d’energia. I és que, si bé pareixen conflictes independents, comparteixen una mateixa essència: el tracte de favor a unes grans multinacionals que tenen una capacitat d’influència que situe els seus interessos per damunt dels drets patrimonials i les necessitats del territori que habiten.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Ana Garza, veïna de Calaceit afectada per les expropiacions dels terrenys on Microsoft té intenció de crear un centre de dades:
