El Matarranya mire de reüll el PLATER per l’impacte que tindria a la zona de l’Algars

A la proposta de crear una autopista energètica per part de Red Elèctrica i als diferents projectes eòlics i fotovoltaics que planen sobre el Matarranya, s’hi sume ara el PLATER. I és que el Pla Territorial per a la Implantació de les Energies Renovables que ha proposat la Generalitat de Catalunya no només aixeque polseguera a la Terra Alta, sinó que també es mire de reüll des de la nostra comarca. Precisament ahir, Queretes va albergar la tercera trobada informativa sobre el PLATER que es viu al Matarranya, després de les impulsades a Lledó i Arenys, en una sessió que va reunir vora el centenar de persones a la Casa de la Cultura, i en la que es va parlar de les conseqüències i l’impacte que podria tindre el PLATER als dos costats del riu Algars. A la sessió van assistir veïns del Matarranya i de diferents comarques de les Terres de l’Ebre, un territori que fa anys que denuncie ser zona de sacrifici energètic a Catalunya. Tal com es va descriure durant la trobada, actualment l’Ebre acumule 328 aerogeneradors actius, mentre que n’hi ha 258 més sol·licitats. La previsió de la Generalitat és arribar als 64.000 MW de potència renovable d’aquí a l’any 2050 per avançar en el procés de descarbonització, un objectiu que es creu necessari, però que genere dubtes sobre el desplegament i la distribució territorial que l’hauria d’acompanyar.

Juanjo Pérez, que actue de portaveu de l’associació Gent del Matarranya, va reconèixer en una entrevista concedida a matarranya.media que el PLATER amplie cap al costat del riu Algars una preocupació que fins ara s’havia concentrat en altres punts del territori. “Fins ara, havíem estat molt més actius a la part de Calaceit, Massalió, Maella, la Vall, Valljunquera o la Freixneda” com a conseqüència dels projectes eòlics que van presentar empreses com Capital Energy i Forestalia al Matarranya. El portaveu de ‘Gent del Matarranya’ va insistir que, en estos moments, no es parle encara ni de parcs eòlics ni de plantes fotovoltaiques concretes, sinó d’una planificació que pot determinar quins espais de Catalunya són els òptims per acollir futures instal·lacions energètiques. I en este sentit, “estem avaluant el risc que puguen arribar a planificar o donar com a zona apta els voltants del Matarranya”. Entre les preocupacions que es van exposar durant la reunió de dilluns està que el PLATER no haja tingut en consideració els corredors naturals existents. De fet, una part de les al·legacions que s’estan registrant al territori van en esta direcció. Durant la sessió informativa també es va parlar de les possibles afeccions sobre el paisatge, l’economia i els recursos naturals que tindria un increment de les instal·lacions energètics a les portes del Parc Natural dels Ports.

Però la preocupació que gire sobre el Matarranya no es limite només a la planificació energètica de Catalunya. Pérez va recordar que la seua aparició ha coincidit amb “el nou projecte de Capital Energy”, així com “les addendes municipals presentades per Repsol sobre els projectes que anteriorment impulsava Forestalia”. Segons el portaveu de ‘Gent del Matarranya’, “ara del que es tracte és de difondre tota esta informació i alertar la gent que realment aquí no hi ha res guanyat”. Al mateix temps, Juanjo Pérez va considerar que la pressió sobre el territori es manté, malgrat les victòries assolides en els últims anys. “Pensàvem que havíem arribat a la meta l’any passat, quan portàvem cinc anys corrent, però ara ens hem adonat que cal córrer més”, va lamentar. En este context, les xarrades informatives i la presentació d’al·legacions es mantenen com les principals ferramentes per a donar resposta als nous projectes i explicar a la ciutadania les conseqüències que pot tindre el desplegament energètic en un territori que viu de la terra llaurada i del paisatge. La trobada de Queretes, amb la sala pràcticament plena, va servir precisament per a reforçar este missatge i per a reivindicar la necessitat de defensar un territori on el paisatge no és només estètica, sinó que és també cultura, salut i benestar, cohesió social, economia i sobretot identitat.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Juanjo Pérez, el portaveu de ‘Gent del Matarranya’, en relació a les xarrades informatives que s’estan impulsant a casa nostra sobre la planificació energètica de Catalunya:

RUBÉN LOMBARTE