Unes 200 persones se concentren contra els parcs eòlics projectats al Matarranya

Renovables sí, però no així. Este va ser el lema que es va fer sentir el passat 23 d’abril, Dia d’Aragó, durant la concentració que Gent del Matarranya va convocar per protestar contra els diferents parcs eòlics que s’han projectat al territori i que, al seu entendre, pot posar en perill la idiosincràsia, l’ADN i el futur del Matarranya. La plaça major de Vall-de-roures va reunir vora de 200 persones en un acte en el qual van participar veïns, empresaris i agents socials de pràcticament tots els municipis del Matarranya. Una revolta de les maletes a través de la qual es volia simbolitzar que els parcs eòlics que s’estan projectant al territori no serviran per a crear faena i assentar població, sinó que tindran un impacte visual que perjudicarà directament al paisatge i, per tant, a la imatge i l’economia del Matarranya.

L’acte es va programar a les sis de la tarde, i va consistir en la lectura d’un manifest i una performance de maletes a través de la qual es va voler denunciar que els parcs eòlics faran marxar a la gent del territori. Una protesta que va ser seguida per diferents representants polítics del territori, així com per l’Associació d’Empresaris del Matarranya, que han mostrat la seua preocupació per l’impacte que els parcs eòlics poden tindre al territori, inquietud que han traslladat als màxims responsables del Govern d’Aragó. Els projectes que hi ha damunt de la taula estan plantejats, principalment, en els municipis del nord del territori que llinden en les comarques del Baix Aragó i el Baix Matarranya, en la línia que va de Fórnols a Massalió. Projectes amb partidaris i detractors, i que estan generant una profunda divisió al territori.

Des de l’associació Gent del Matarranya, Esperanza Miravete va apuntar que “esta acció s’ha programat en un moment assenyalat, com són la Festa d’Aragó i el Dia de la Terra. Un acte que ens ha servit per a presentar l’associació i per a traslladar a la gent del territori què supose la massificació eòlica”. A través d’este acte, que es va tancar en una foto simbòlica, “sobretot volem demanar que se’ns respecto com a veïns del territori. No se’ns ha preguntat si volem o no volem estos projectes a casa nostra. I hauríem de valorar si realment estos projectes són bons o no per al territori, perquè tenim la sensació que ens volen colonitzar”. Miravete va qüestionar que esta fórmula sigue la més sostenible. “Aquí vivim del camp, de les granges i el turisme. Si estos molins ocupen el paisatge, què pot passar amb el turisme?”

Un pla d’ordenació de l’energia
Durant l’acte de protesta van aparéixer diferents pancartes i maletes i es van escoltar diferents eslògans. Des de la mateixa associació, María Jesús Riba va apuntar que “esta batalla serà llarga”, afegint que “portem pràcticament un any i mig treballant sobre esta matèria”. Riba va ser una de les encarregades de llegir el manifest que es va redactar per a l’acte de protesta. Allí va explicar quines són les diferents accions que han impulsat des de Gent del Matarranya per a estar ben informats, exigint al mateix temps “una moratòria i crear un pla d’ordenació estratègic de l’energia”. Des de l’associació denuncien que la implantació d’estos parcs eòlics pot posar contra les cordes la idiosincràsia del Matarranya, i lamenten que no portarà llocs de treball, sinó que destruirà el paisatge, dividirà a la gent i és un model energètic imposat.

Paral·lelament, Juanjo Pérez va recordar que “a l’Aragó tenim unes mancances molt evidents de la vertebració del territori”, i va denunciar que “fa anys que esta província està deixada de la mà de Déu. No veiem que des de les administracions hi haja unes polítiques que puguen beneficiar la gent del territori, sinó més bé tot el contrari”. En este sentit, Pérez va lamentar la política energètica que s’està duent al món rural. “La pandèmia ha agravat unes conseqüències econòmiques que estàvem arrossegant de feia anys, i moltes zones estem vivint un procediment d’espoli del territori en pro de les energies renovables sense cap tipus de planificació”. Una realitat que no és exclusiva del Matarranya, sinó que “la podem extrapolar a molts territoris”, com a les comarques veïnes de la Terra Alta, Els Ports, el Baix Aragó o el Maestrat.

RUBÉN LOMBARTE