Diferents municipis del territori demanen una moratòria als parcs eòlics del Matarranya
Consistoris com Mont-roig o Vall-de-roures se sumen a la petició de dos anys de pròrroga per estudiar els projectes energètics previstos a la comarca
Si fa uns dies va ser Valljunquera, esta setmana han segut Mont-roig, Queretes i Vall-de-roures. Els representants polítics dels pobles del Matarranya s’estan posicionant en relació a la proliferació dels projectes eòlics que diferents empreses del sector energètic volen instal·lar al territori. Si fa cosa d’un any va ser Capital Energy l’empresa interessada en crear quatre parcs a l’àrea nord del Matarranya, ara estan apareixent noves propostes. De fet, fa uns dies va ser Forestalia l’encarregada de presentar el seu programa energètic al territori, qui plantege un total de 7 parcs eòlics a les zones de frontera entre les comarques del Baix Aragó, Matarranya i el Baix Matarranya. La proposta que ha redactat Forestalia implique els municipis de la Vall del Tormo, Massalió i Valljunquera.
Davant d’esta realitat, diferents corporacions del Matarranya han aprovat declaracions institucionals que van en la mateixa direcció que en el seu dia van plantejar alguns ajuntaments i el sector turístic del Matarranya. Mont-roig va ser l’últim municipi en referir-se als parcs eòlics. Ho va fer anit, dijous, en sessió plènaria. La nit anterior ho van fer Queretes i Vall-de-roures, que va aprobar per unanimitat una declaració institucional que es va centrar en quatre punts. Primer de tot, demanar al Ministeri de Transició Ecològica una moratòria de dos anys en relació a la concessió de les autoritzacions a projectes eòlics. A continuació, instar al Govern d’Aragó a presentar un pla d’ordenació dels recursos energètics. La declaració institucional reclame també que els projectes eòlics no siguen declarats d’utilitat pública.
Precisament, Carlos Boné (PP), que és alcalde de la capital del Matarranya, va dir que “natres no estem en contra dels parcs eòlics, però pensem que si s’han de col·locar estos aerogeneradors, s’haurien de col·locar en els punts més correctes”. Boné va afegir que “s’està parlant d’unes estructures molt grans, de 200 metres d’altitud en alguns casos, que generaran un impacte visual i acústic. I voldríem que si s’acorde crear uns parcs eòlics, s’haurien de posar allí on tinguen un impacte menor”. Boné va recordar que “a ningú se li escape que este territori nostre té un patrimoni natural molt ric i que això genere un atractiu turístic. Però al final som una comarca, som 18 municipis, i hem d’intentar conviure tots”. Per tant, “la millor manera és buscar eixes zones a través d’un pla d’ordenació de recursos energètics”.
Divisió al territori
Des del grup socialista de la capital del Matarranya, Miguel Ángel Estopiñá tampoc es va mostrar contrari a les energies renovables i als parcs eòlics, però va considerar que “estos projectes ja estan tenint una repercussió social al territori”. De fet, Estopiñá va entendre que “a un mateix municipi, mos estem trobant gent que està a favor dels parcs eòlics i gent que està en contra. Totes les opinions són respectables, perquè cadascú té la seua forma de pensar. Però eixa divisió que estem vivint és la primera victima. I ho estem patint al territori”. Des del grup socialista van remarcar que “estos parcs eòlics no afecten al nostre terme, però pensem que si això té una repercussió en el paisatge, pot afectar directament al turisme. I al nostre poble esta activitat empresarial té una importància molt gran”.
