El Matarranya guanye 7 habitants gràcies a l’espenta de Vall-de-roures, Beseit i La Vall
La comarca puge de població per tercer any consecutiu, tot i que en esta ocasió ha estat un increment anecdòtic. Només 7 dels 18 municipis del Matarranya milloren al padró de 2023
Per tercer any consecutiu, la comarca del Matarranya guanye població. Així es desprèn de les dades provisionals que facilite l’Institut Nacional d’Estadística (INE), gràcies a les quals es confirme esta tendència poblacional al territori. De fet, l’última vegada que el Matarranya encadenava tres exercicis guanyant població va ser entre els anys 2007 i 2009. Des d’aquell 2009, marcat per la gran crisi econòmica, la comarca va patir 11 anys seguits de pèrdua de població, arribant a mínims històrics. Una tendència que va canviar a partir de l’any 2020, l’època covid, quan el territori va recuperar habitants. De fet, entre els anys 2020 i 2023 el Matarranya ha guanyat 162 veïns. Si ens centrem en l’últim padró, s’observe que el territori sume 7 habitants més que l’any 2022. Un augment de població que se concentre principalment (en números absoluts) en tres municipis: Beseit, Vall-de-roures i La Vall del Tormo. Proporcionalment, la Vall és el municipi que més ha crescut en l’últim any. I és que ha passat de 301 a 313 habitants, que supose pràcticament un 4% del padró. A l’altre costat de la balança tenim La Torre del Comte, que ha perdut 7 veïns en l’últim any, i això supose un retrocés del 5,6% de la seua població.
L’INE confirme que hi ha set municipis de la comarca que han vist créixer la seua població este 2023. El padró diu que Beseit i Vall-de-roures són els que més veïns han guanyat. Beseit sume un total de 569 habitants, que suposen 19 més que l’any 2022. Per la seua part, Vall-de-roures sume 19 habitants més, i per primera vegada en este segle supere els 2.500 habitants, arribant als 2.517. També ha guanyat població La Portellada, que actualment en té 242 (+6), mentre que Ràfels sume 4 veïns més i al 2023 ha arribat als 150 habitants. En l’últim any, Mont-roig ha guanyat 3 veïns, arribant als 315 residents, mentre que La Freixneda sume 1 veí més, sent-ne 463. El padró també diu que tres poblacions del Matarranya conserven habitants este últim any. Serien Massalió (467 veïns), Lledó (171) i Torredarques (82 habitants). Els altres 8 municipis han perdut veïns. En números absoluts, el municipi més castigat és Calaceit, que ha perdut 14 veïns en un any. A continuació, trobem Arenys de Lledó (-9), mentre que Queretes, Pena-roja i La Torre n’han perdut 7. Valljunquera perd 6 veïns, mentre Fontdespatla recule en 5 habitants. Fórnols va perdre 2 habitants l’any 2023.
D’esta manera, en un any el Matarranya ha recuperat 7 habitants, arribant als 8.313 veïns, que són uns números similars als del padró de 2016. Això sí. L’evolució de la població al Matarranya marque tendències molt desiguals, on trobarem una capital que no pare de créixer en detriment de les poblacions perifèriques. I si fem una anàlisi a llarg temps, s’observe com en l’última dècada només dos municipis de tot el Matarranya han guanyat població. Són Vall-de-roures, que ha sumat 207 veïns, i Ràfels, que n’ha guanyat 12. A nivell general, en esta dècada el Matarranya ha perdut 317 veïns, i apareixen sis municipis que han perdut més del 10% de la seua població en estos últims 10 anys. Són Calaceit, Massalió, Valljunquera, Torredarques, Mont-roig i la Torre. En el cas d’este últim, la caiguda de la població pràcticament arribe al 20%. Si reculem una mica més i analitzem les dades dels últims 25 anys, observarem que en este quart de segle La Freixneda i Vall-de-roures són els únics municipis que han guanyat població. En tot este temps, el Matarranya ha perdut 627 habitants, i pobles com Valljunquera, Torredarques, La Portellada, Ràfels i la Torre han perdut més d’un 25% dels seus veïns.
