El Pla d’Emergències de Protecció Civil del Matarraña ha estat presentat en la seu comarcal
L'actualització i revisió del pla, serveix per a fer front a episodis com a crescudes, incendis o rescats entre altres perills dins de la comarca
Dijous passat 11 de juliol es va presentar, en la seu comarcal, la revisió i actualització del Pla d’Emergències de Protecció Civil del Matarraña. Va ser creat en 2013 i ha servit per a adaptar-se al Pla Territorial de Protecció Civil d’Aragó (PLATEJAR) així com a vegades de perill com poden ser els episodis de crescudes, com la que va provocar la caiguda del pont de Peñarroya fa ja 24 anys, incendis, com l’ocorregut en Lledó aquest passat mes de maig i altres emergències, com pot ser el despreniment de Beseit que va obstaculitzar la carretera al setembre del 2013 o rescats en activitats esportives, situacions derivades de l’afluència de visitants als entorns naturals com la dona rescatada en el Parrissal fa tan sols uns dies. La varietat d’activitats econòmiques desenvolupades en el territori i les seves característiques, han portat a l’entitat comarcal a actualitzar i revisar els continguts i procediments establerts per a fer front als riscos en un primer moment inicial i, en funció del seu desenvolupament, poder integrar-se amb plans d’emergència d’àmbit superior.
Aquest Pla d’Emergències és una eina bàsica en la planificació territorial per a avaluar i estructurar la resposta davant una situació d’emergència que pugui produir-se en el territori de la comarca del Matarraña. La presentació del document la va realitzar Carlos Lacaba, tècnic de l’empresa Geoter Consultors, empresa encarregada d’elaborar aquest treball. Lacaba explica que “recull una sèrie de riscos que es classifiquen en dos grans grups, d’una banda els riscos naturals i per un altre els riscos tecnològics i antròpics“. Entenent per riscos tecnològics, “els que estan vinculats amb el transport de mercaderies perilloses per carretera o ferrocarril”. També es recullen els de caràcter nuclear, radiològics o químics, però que en el cas del Matarraña, no existeixen infraestructures d’aquest tipus. I els antròpics “són aquells que estan vinculats a l’activitat humana, com per exemple el risc de pública concurrència”, explica el tècnic.
Aquest pla es distribueix en diferents aspectes, entre ells les característiques de la comarca del Matarraña, el Pla d’Actuació davant Emergències, el catàleg de mitjà i recursos, i els plans d’Actuació Municipal, així com la cartografia i els mapes de riscos.
Durant la presentació de l’actualització d’aquest pla, Carlos Lacaba va voler remarcar que “hem de tenir en compte que la màxima autoritat local, en cas d’emergència sempre és l’alcalde, la qual cosa està recollida en la llei” i és que “és la primera persona a la qual cridaran quan passi alguna cosa i ha de tenir ben clar que és el que cal fer”. També va remarcar que “tots els ciutadans majors d’edat estem obligats a ajudar en cas d’emergència quan se’ns requereixi”. Per a poder organitzar tot el protocol d’actuació “el líder ha de tenir clar que és el que cal fer, perquè si no anem tots una mica perduts”. És precisament per a això per al que serveix el Pla d’Emergències de Protecció Civil, “perquè l’administració local sàpiga com actuar, perquè coneguin els procediments, amb qui contactar” i que recursos tenen, en cas d’emergència.
El pla actualitzat va ser presentat dijous passat 11 de juliol en un acte que va tenir lloc en la seu comarcal, on, a més de Lacaba, van intervenir Fernando Camps, president comarcal i Ester Lorente, tècnica comarcal de Medi Ambient. A la cita van acudir diferents representants polítics així com personal de protecció, forces de seguretat i agents implicats en el funcionament del Pla.
