El costat més eròtic de Moncada protagonitza les Jornades literàries

Cada any per commemorar el Dia de la Llengua Materna al Matarranya des de Clarió (Associació de famílies del Matarranya per la Llengua) i Ascuma (Associació cultural del Matarranya) organitzaven diferents iniciatives per promoure, visualitzar i defensar la llengua catalana en territori aragonés. Enguany, per la conjuntura sanitària, han optat per preparar unes Jornades en línia sobre literatura catalana d’Aragó, centrades en dos clàssics: Jesús Moncada i Desideri Lombarte.

Pepa Nogués, va conduir la videoconferència, des d’on van intentar “fer una mirada molt personal i especial dels dos principals puntals de la nostra literatura contemporània catalana a l’Aragó, hem començat amb Jesús Moncada i ja tenim preparada la de Desideri Lombarte. L’objectiu és ajuntar-nos la gent que tenim estes inquietuds comunes i passar-ho bé”.

Per a parlar de la part més personal de Jesús Moncada, un referent en llengua catalana nascut a Mequinensa i amb obres tan destacades com ‘Camí de sirga’ o ‘La galeria de les estàtues’, va participar la seua germana Rosa Maria Moncada. Ella va recordar els seus inicis com a escriptor a Mequinensa i el va descriure com “un gran narrador d’històries, era un gran artista. Feia el que volia, ell va néixer així, amb un cervell privilegiat”.

Durant la conferència titulada ‘Històries mai contades’ de Jesús Moncada, es va parlar de la seua poc coneguda vessant eròtica. Va traduir més de 20 obres d’esta temàtica i, fins i tot, en va escriure, la majoria d’elles sota pseudònim. La seua germana va definir el seu estil com “un erotisme molt fi, però que hi és; està tan ben escrit, que no es nota que és eròtic”.

Hèctor Moret, escriptor, amic i estudiós de l’obra de Moncada, va contar que fent anàlisi de les obres va detectar que “utilitzava certes expressions i paraules pròpies del lèxic eròtic mequinensà i les posava dins de traduccions que estaven en català estàndard”.  I va afegir que “tot i que l’erotisme no era una característica bàsica de Moncada, sí que s’hauria d’estudiar en la seua obra en general, en les novel·les i fins i tot en els contes”.

La primera videoconferència, que va tindre lloc el passat diumenge, la van seguir gairebé una vintena de persones i van participar, a més, amics personals de Moncada, com Teresa i Neus Pallares.

MARTA JIMÉNEZ