Pena-roja recupere el bureo en una jornada marcada per la música popular
A la plaça major es van ballar jotes, fandangos, boleros i seguidilles. Pel de matí es va viure una caixa màgica per a xiquets carregada de curiosos instruments
Ebre Folk al Pena roja de Tastavins Matarranya
Per primera vegada, l'Ebre Folk ha fet parada a la comarca del Matarranya. Va ser este diumenge a Pena-roja, on se van celebrar diferents propostes al voltant de la música i els balls populars. La jota, la seguidilla, el fandango o el bolero es van tornar a ballar a la plaça major del municipi, en uPer primera vegada, l’Ebre Folk ha fet parada a la comarca del Matarranya. Va ser este diumenge a Pena-roja, on se van celebrar diferents propostes al voltant de la música i els balls populars. La jota, la seguidilla, el fandango o el bolero es van tornar a ballar a la plaça major del municipi, en una jornada animada per la Rondalla dels Ports i que va estar precedida per diferents tallers. El primer d’ells, per a xiquets i no tan xiquets, va ser una caixa màgica plena d’instruments ben curiosos i que va ser molt entretinguda. El segon, un taller de ball pensant en el bureo de la tarde, que era la festa dels nostres iaios, i que va servir perquè tots els interessats aprengueren d’una forma ràpida i entretinguda els principals passos dels balls populars que fa 70 o 80 anys es ballaven a les nostres comarques. Una jornada amena que ha servit per a recuperar la música i la festa als carrers de Pena-roja.
Miquel Flores és de la Rondalla dels Ports, i va concretar que «la proposta ha anat prou bé. Pena-roja és la població que obre l’Ebre Folk d’enguany, i hem tingut unes activitats de matí on han vingut pares i fills. Estem molt contents, i crec que la tarde de bureo ha estat fantàstica». Pràcticament des de la primera cançó van saltar els balladors a la plaça, no sense una mica de vergonya. «Al principi ha costat una mica, però la gent s’ha animat a ballar. De fet, el poble ha estat dins de l’acte en tot moment, i crec que és una activitat que funciona molt bé entre el públic més gran, perquè se sent molt identificat», va afegir Flores. Però, què quede actualment del bureo? Miquel Flores va reconèixer que «pràcticament és arqueologia. Hem trobat molta bibliografia, però sobretot queda el record d’allò que van viure i explicaven els pares dels nostres majors».
Ara bé. Rescatar el bureo signifique moltes coses. Flores va remarcar que «és molt important recuperar esta música perquè, en definitiva, el missatge, la lletra, és molt bo, inclús actual, i el ball sempre és festa i és alegria». I ho fa d’una forma molt participativa, on l’espectador és un element viu i actiu de la festa. «Això no és una exhibició. El nostre objectiu és que la gent balla, que siga protagonista de la festa. Per això hem fet un taller previ, per explicar l’estructura bàsica dels balls, i que la gent xala». I és que «en una etapa de globalització tornem a les arrels en un format modern». De cara als pròxims dies, l’Ebre Folk seguirà per les poblacions de Móra d’Ebre, on es viu el Campus d’Estiu, i La Jana. La intenció de l’Ebre Folk passe per repetir l’experiència d’enguany al Matarranya per a edicions futures i que torne el bureo al territori.
