Rescaten una estela ibèrica amb el gravat d’un cavall al jaciment dels Castellans
Des de fa uns dies s'està treballant en la consolidació i l'excavació d'este poblat ibèric situat entre els termes de Queretes i Calaceit. També s'ha treballat en recuperar una fossa defensiva del poblat
Els treballs de restauració i excavació del jaciment ibèric dels Castellans, al límit entre els termes de Queretes i Calaceit, han donat com a resultat l’aparició d’un tros d’estela ibèrica amb el gravat d’un cavall. L’estela ha estat rescatada d’un dels murs d’este jaciment, on des del passat 20 d’octubre s’estan fent tota una sèrie de treballs promoguts pel Consorci Patrimoni Ibèric d’Aragó que impulse el Govern d’Aragó a través de la Direcció General de Patrimoni Cultural, i gràcies a un FITE que s’està executant entre enguany i l’any passat. El grup d’arqueòlegs també ha comptat amb la col·laboració de la brigada de medi ambient de Comarca del Matarranya, així com en l’alumnat del Taller d’Ocupació sobre arqueologia que s’està impulsant des del consell comarcal. També hi treballe un grup de paletes.
El jaciment dels Castellans, conegut també com Els Castellets, és un assentament ibèric que es coneix des dels anys 20 del segle passat. Aquí van estar arqueòlegs de prestigi com Pere Bosch Gimpera, Lorenzo Pérez Temprado o Juan Cabre. La consolidació i recuperació d’este poblat ibèric es va reprendre l’any passat, de la mà de Salvador Melguizo i José Antonio Benavente, codirectors científics de les excavacions. A través d’este FITE també estan estudiant les aplicacions i solucions de les noves tecnologies en matèria arqueològica, les quals ens ajuden a obtenir una visió global dels jaciments en relació al territori circumdant, així com observar els detalls de l’assentament que van passar completament desapercebuts en aquelles primeres excavacions.
De fet, una de les actuacions que ha impulsat l’equip d’arqueòlegs, integrat tant per Melguizo i Benavente com per Fran Castro i Felipe Muñoz, ha consistit en un sondeig de la fossa situada davall del nucli de l’antiga població, i que té una clara funció defensiva. Esta nova troballa defensiva, de més de dos metros de fondària, se sume a l’impressionant baluard del jaciment, que està compost per torres, antemurals i una entrada camuflada davall la roca, una poterna, amb escales tallades al gres i que fa pensar als arqueòlegs en una zona on viurien les elits socials. Durant la recuperació de la fossa han aparegut restes de ceràmica ibera. A les antigues excavacions dels Castellans ja va aparèixer ceràmica ibera, com també alguns fragments ceràmics d’importació grega que denoten el tràfec de mercaderies durant este període.
L’ajuntament de Queretes, dins del programa d’activitats ‘Iberízate‘ que impulse el Consorci Patrimoni Ibèric d’Aragó, té previst impulsar una visita guiada pels mateixos arqueòlegs que explicaran els últims descobriments.
