Les Tretzenades, o com predir el temps al Matarranya

Quin temps farà demà? Esta pregunta, sobretot la gent que es dedique al camp, se la fa pràcticament tots els dies. Però no d’ara, sinó de fa temps immemorials. De fet, el Matarranya està carregat de creences i de cerimònies lligades a l’esoterisme i a esta vinculació entre l’home i la terra. Sobradament són coneguts rituals ancestrals associats als solsticis d’hivern o d’estiu. Sant Joan està carregat de ritus que, encara avui, es continuen pràcticament als nostres pobles. Collir les nous per fer vi (i sempre en número imparell), segar el pericó per als ungüents, rentar-se la cara a mitjanit o curar les hèrnies. Des de temps pretèrits, l’home ha intentat dominar i entendre tot allò que l’envolte. Els nostres ancestres domesticaren l’agricultura, el bestiar i el regadiu. A base d’observar, també feien les seues pròpies previsions del temps. I a la nostra comarca, encara ara, se’n conserve una de bastant particular i que continuen aplicant alguns veïns del territori. Parlem de les Tretzenades.

Les Tretzenades és una fórmula particular de predir el temps que farà a un any vista. I ho fa d’una manera bastant senzilla. Les Tretzenades comencen per Santa Llúcia, el 13 de desembre, i es prenen tretze dies correlatius. Cada dia correspon a un mes de l’any. El 13 de desembre és gener, el 14 de desembre es febrer, el 15 serà març. Així, successivament. El 24 de desembre, per tant, correspon al mes de desembre, i quan s’arrimen els Nadals, les Tretzenades comencen a la inversa. En alguns municipis el 25 de desembre pare i no compte. En altres, sí que compte. La qüestió és que en aquells que paren, el 26 de desembre correspondrà al temps que farà desembre. El 27 de desembre, serà novembre. El 28 és octubre. I així, fins que arribem al 6 de gener, que correspon al mes de gener que estem vivint. Una vegada tenim anotat el temps que ha fet, tant a les Tretzenades que van de cara com a les que van de cul, tindrem el pronòstic del temps predominant de cada mes de l’any en el que estem.

Explicacions científiques
La teoria és fàcil. Però, i l’aplicació pràctica? Ángel i Felipe Bel són dos germans de La Portellada que sempre anoten les Tretzenades. «Cada dia correspon a un dia concret», expliquen. «Primer, les Tretzenades van de cara. La vespra de Nadal correspon al mes de desembre. I arribarem al dia de Nadal, que aquí descanse. A partir del dia 26, les tenim a la inversa i van de cul». En relació a la fidelitat d’esta forma de predir el temps, Ángel i Felipe apunten que «hi haurà anys de tot. Anys que encerte i anys que no». Per sí o per no, ells apunten a un calendari quin és el temps que fa cada dia. En el cas de La Portellada, per exemple, les Tretzenades que van de cara han marcat molta humitat per a este 2022. Van ser dies de molta boira al territori. En canvi, les de tornada han estat condicionades per un temps molt anticiclònic, tirant a calorós durant el dia però d’aigualera per la nit. Un any difícil de predir, donat el temps tan particular que ha fet de Nadal cap aquí.

Víctor Vidal també és veí de La Portellada, i apunte que «les Tretzenades són això: tretze anades i tretze tornades. És una manera molt curiosa de predir el temps, i fa molts anys li vaig buscar una visió científica que no he trobat». Ara bé. Vidal diu que «sobretot les tornades es donen, excepte enguany que estem vivint un any una mica atípic, en uns dies que el temps és molt canviant. No té res a veure el que fa de matí amb el que fa de tarde. Un dia et plou, un dia fa molt bon sol, un dia està núvol…» I és aquí on pot ser està l’origen de les Tretzenades. Al mateix temps, Víctor Vidal recorde que «les tornades, en moltes cultures, coincideixen en les nits santes», i que això li pot donar esta essència de predicció del futur. Unes Tretzenades que estan molt arrelades a la muntanya llevantina, encara que «formulacions de predicció de clima en trobarem a tot arreu», comente Vidal. Per exemple, a Huelva trobem les Cabañuelas, que es un sistema com les Tretzenades, però que es fa al mes d’agost.

L’observatori de La Freixneda
Com hem dit unes línies més amunt, estudiar el temps i fixar-nos en el cel no és una cosa recent. Tampoc una ciència exacta, per molts radars que tinguem avui dia. I de fet, al Matarranya trobem alguns enclavaments molt singulars dignes de visitar. És el cas, per exemple, de l’observatori soli-lunar de La Freixneda que descanse allí mateix a Santa Bàrbara. Un enclavament curiós, on trobem clarament determinada l’eixida del sol als solsticis d’hivern i d’estiu. De fet, Vidal ens recorde que «l’observatori de La Freixneda és un espai preciós que aconsello visitar, sobretot en els canvis de lluna vella, esperant la posta de sol i l’eixida de la lluna». L’observatori té un sistema molt arcaic, però que ajude a entendre perfectament el moviment del sol i el canvi de les estacions. Un sistema «que alguns investigadors inclús han datat de fa més de 8.000 anys». Una forma ancestral d’observar el canvi d’estacions i de clima que «a natres ens ha arribat a través de les Tretzenades».

Les Tretzenades no és l’única forma de predir quin temps farà durant el pròxim any. Per exemple, al Matarranya i a comarques veïnes també s’utilitzen les cebes per a determinar com d’humits o secs seran els pròxims mesos. Segons el municipi, o inclús la família, el ritual pot variar. Esta formulació consisteix en tallar dotze llunes (semiesferes) d’una ceba, les quals es trauen a la finestra. Les llunes de ceba envolten una cullera o un bol de sal, i a cada una de les llunes, a la qual se li assigne un mes diferent, li tirem una mica de sal. Deixem reposar els talls de ceba i, al cap d’un temps determinarem si aquell mes serà sec o humit en funció de si es manté la sal o s’ha convertit en aigua. De rituals ancestrals per a pronosticar el temps que farà n’hi ha bastants. Curiós o no, a països europeus, com ara Hongria, hi ha fórmules molt similars a les nostres Tretzenades. Seran encertades. Igual no. Però com solem dir a la nostra comarca, si plou, la deixarem caure.

RUBÉN LOMBARTE