La Portellada li dedique unes cobles al Salt, l’ermita de Sant Miquel i la festa de Sant Antoni
L'associació Clarió impulse una jornada dedicada a la jota improvisada en la nostra llengua. Es va fer un taller de cant, animació infantil, xocolatada i una actuació de jotes
El Salt, l’ermita de Sant Miquel i la festa de Sant Antoni ja tenen les seues pròpies cobles. El passat 20 de març, l’associació de mares i pares Clarió va celebrar a La Portellada la seua festa de la Llengua Materna. Una iniciativa que enguany s’ha centrat en la jota en la nostra llengua, i que va reunir a públic de totes les edats i de diferents poblacions del Matarranya. La tarde va començar amb un taller de cant improvisat, i que va impulsar la professora Laura Sauté. A este taller es va treballar la cobla. I es van treballar tres cançons que es van dedicar a tres elements molt identificatius de La Portellada. Per un costat, el Salt del riu Tastavins, un dels racons naturals més fotografiats del Matarranya. Per un altre, l’ermita de Sant Miquel. I una tercera cobla es va dedicar a la festa de Sant Antoni i la representació teatral de la vida del sant i els diablets que es conserve a la població.
Des de Clarió, Pepa Nogués va explicar que «va ser molt emotiu, perquè vam ajuntar llengua, festa i tradició, i tot això són coses en les que ens identifiquem molt». La jornada va ser molt entretinguda, i des de l’organització van entendre que «és molt important fomentar i transmetre eixes cançonetes que formen part del nostre patrimoni lingüístic», impulsant, al mateix temps, «que se continuen fent rondes i jotes per les nostres poblacions». Nogués va afegir que la ronda i la jota improvisada són part de la nostra essència. «Com tantes altres coses, ens hem globalitzat i ens hem fet molt de ciutat, molt urbans. Però estes coses tan rurals que havíem deixat de costat estan tornant». Des de Clarió van apuntar que «això de la covid, que ens ha deixat tant de temps sense festes i celebració, ens ha de servir com a llançadora per a recuperar estes coses nostres».
I és que la vida dels més majors del Matarranya estava molt lligada a la cançó i a la improvisació. «Està viva al carrer, val per anar a llaurar, i per a renegar, i per anar a la font i anar al cafè», diu Desideri Lombarte en un dels seus poemes. Pepa Nogués va recordar que «antigament es cantava seguit. Les colles de collidors cantaven pel camí, anant a la faena. I mentre treballaven, també cantaven. I als xiquets, la manera d’ensenyar el món en tots els sentits, era a través de cançons». Una realitat que en bona part ha canviat amb l’arribada de les noves tecnologies, encara que una cosa és perfectament compatible amb l’altra. Des de l’associació de pares i mares van valorar la resposta de l’activitat, sobretot perquè «normalment fem propostes pensades per al públic més infantil. En canvi, esta vegada hem fet una proposta per a tots el món i pensem que ha segut una fórmula d’èxit».
