Biblioteques que presten llavors

Com si fos una biblioteca, la Red de Semillas de Aragón impulse un projecte molt interessant i enriquidor que vol incentivar l’intercanvi, la conservació i la multiplicació de les nostres varietats locals. Un projecte que ja ha començat a funcionar a algunes comarques d’Aragó i que, seguint la política de préstecs d’una biblioteca, integre un catàleg de llavors per cultivar als nostres horts a disposició de qui ho vulgue. Seve Godina va ser la persona encarregada d’explicar el projecte en el marc de la Fira de l’Hort i el Jardí de La Portellada, i va concretar que «la Biblioteca de Llavors, com qualsevol biblioteca de llibres, és un lloc de coneixement que fa possible que la gent entre si comparteixi les llavors. És un servei gratuït de préstec de llavors per aconseguir que les varietats locals es conserven i es multipliquen, ja que d’una altra manera s’acabarien perdent».

La Biblioteca de Llavors s’està impulsant a través de la xarxa de biblioteques municipals i compte amb un ample catàleg de varietats locals. De fet, Godina va remarcar que «tenim un catàleg molt extens, i estem treballant perquè estes biblioteques funcionen en xarxa, de manera que qualsevol persona interessada, a més d’ajudar a la conservació i multiplicació de les llavors del seu poble i la seua zona, també puga accedir a les llavors d’altres comarques i cultivar-les». I és que les llavors no només contenen informació agrícola, sinó que «darrere de cada llavor hi ha una història que té a veure amb la família que la va cultivar, la terra on va créixer, la toponímia, què es cultive al seu voltant, com es cuide i, sobretot, com es menge». Perquè darrere de cada llavor «hi ha la història de la família, la història dels plats i la gastronomia, de les festes i de les cançons. I precisament el que fem amb la Biblioteca de Llavors és recuperar el valor etnogràfic del mateix llavor».

Però la meta de la Biblioteca de Llavors no s’acabe aquí. Durant la presentació a La Portellada, Seve Godina va dir que «un dels objectius del projecte és que estes varietats arriben a taula i que el client, quan vingue a un restaurant, les pugue demanar». D’alguna manera, igual que s’ha aconseguit amb el Fesol de Beseit. «Si el xef d’un restaurant del territori serveix este producte al client, el client acabarà sabent molt més de les llavors i de la seua història». Godina va posar com a exemples el Fesol de Beceite, però també els cigrons de La Portellada, els naps de Mainar o el carbassó de Mallén. «Estes varietats que es van deixar de cultivar perquè o bé no eren rendibles, o bé no eren interessants, o bé la gent es va acostumar directament a comprar-les a la tenda del poble». Per això les biblioteques que impulse la Red de Semillas de Aragón no només aposten per conservar les varietats autòctones, sinó també fer ponts entre el productor, el mercat i el consumidor final.

RUBÉN LOMBARTE