Paleontòlegs busquen fòssils de fèlids ‘dents de sabre’ a Terol
La Fundació Dinópolis i el Museu Nacional de Ciències Naturals-CSIC excaven al jaciment de Puente Minero, que destaque perquè d'allà procedeixen fòssils del poc conegut fèlid Paramachaerodus orientalis
Investigadors de la Fundació Dinópolis i del Museu Nacional de Ciències Naturals-CSIC estan trobant, a les excavacions paleontològiques que s’estan duent a terme a la Via Verda d’Ojos Negros, nous fòssils de mamífers que van viure fa uns 8 milions d’anys. El jaciment Puente Minero, conegut des de fa gairebé 40 anys, és un dels més importants de la fosa neògena d’Alfambra-Terol. En esta campanya s’ha ampliat la zona «antiga» de l’excavació, realitzada fa més de 30 anys, per poder accedir als nivells argilosos en què es troben els fòssils i començar així amb una nova etapa de recerca del jaciment.
Eduardo Espílez, paleontòleg de la Fundación Dinópolis i codirector de l’excavació, destaque la importància d’excavar i estudiar estos jaciments emblemàtics de l’entorn de la ciutat de Teruel, remarcant que «és molt important completar la informació que tenim dels jaciments del Miocè superior de la província i posar en valor l’impressionant patrimoni paleontològic d’este territori». El paleontòleg de la Fundació va afegir que «només a l’entorn de la ciutat de Teruel hi ha més de 60 jaciments de mamífers».
Al respecte, Manuel Salesa, codirector de l’excavació i investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals-CSIC, va dir que «encara que la fauna d’herbívors és molt interessant, el que és realment excepcional seria trobar elements de l’esquelet de Paramachaerodus orientalis, un fèlid pràcticament desconegut». Salesa va afegir que «això permetria dur a terme estudis sobre la seua anatomia funcional i biomecànica i fer inferències sobre la seua manera de locomoció i tècniques de caça». Un altre dels codirectors i investigadora del Museu Nacional de Ciències Naturals-CSIC, Gema Siliceo, va apuntar que «des de fa molt de temps volíem excavar este jaciment, ja que es va formar en una època, el Turoliense Inferior, de les faunes de mamífers de les quals en tenim molt poques dades en relació amb les de la resta del Turoliense».
Este jaciment és conegut des de l’any 1983. Constitueix un dels escassos llocs espanyols on s’ha registrat una variada associació faunística de vertebrats pertanyents al Turoliense Inferior, especialment de mamífers amb una edat estimada al voltant dels 8 milions d’anys. La fauna de mamífers determinada fins ara conste de 29 espècies, entre els quals destaquen per la seua abundància l’èquid Hipparion i l’antílop Tragoportax. Els carnívors, encara que són escassos, estan representats per dos espècies de hiena, un ós, una marta i un fèlid ‘dents de sabre’, Paramachaerodus orientalis. El jaciment també ha proporcionat fòssils de senglars, girafes i proboscidis, entre altres.
