La botànica dels Ports, gran protagonista en la clausura de les Jornades Culturals del Matarranya
L'acte, que es va celebrar al teatre de Calaceit, va versar sobre tres grans figures de la botànica al territori, com van ser Pardo Sastrón, Francisco Loscos i Pius Font Quer
ASCUMA ha celebrat el seu acte de clausura amb una jornada sobre botànica
El teatre 'La Germandat' de Calaceit va albergar l'acte de clausura d'unes noves Jornades Culturals del Matarranya. La iniciativa, impulsada des de l'Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), va versar sobre la botànica dels Ports de Beseit i de la comarca, i va comptar amb la presència de Raül FEl teatre ‘La Germandat’ de Calaceit va albergar l’acte de clausura d’unes noves Jornades Culturals del Matarranya. La iniciativa, impulsada des de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), va versar sobre la botànica dels Ports de Beseit i de la comarca, i va comptar amb la presència de Raül Font-Quer, farmacèutic i nét del reconegut botànic Pius Font Quer. Una jornada molt interessant que, a la vegada, va servir per a reivindicar la preservació del medi natural i la lluita contra el canvi climàtic. Al mateix temps, i seguint la línia marcada pel paper de Pius Font Quer, la jornada també va servir per a presentar el llibre ‘Diarios de José Pardo Sastrón’, i que tracte sobre un dels botànics més influents que ha vist nàixer el Baix Aragó, i que va exercir també com a farmacèutic en estes terres nostres.
Precisament, i al voltant de la xarrada, Raül Font-Quer va apuntar que «quan me van explicar que farien la presentació del llibre de Pardo Sastrón, qui va exercir per estos pobles i qui publicaria diferents llibres i estudis botànics de la mà d’un altre farmacèutic de renom, com seria Francisco Loscos, vaig decidir parlar de la relació de mon iaio amb Loscos». Nascut a Samper de Calanda l’any 1823, Loscos va treballar com a farmacèutic a diferents poblacions del Baix Aragó i del Matarranya, entre elles Calaceit i Pena-roja. Font-Quer va recordar que «Loscos va ser un dels millors botànics del segle XIX de tota la geografia espanyola», qui tindria, entre els més importants deixebles, Carlos Pau, de Sogorb, qui va heretar l’herbari de Loscos. Pius Font Quer va ser, a l’hora, el gran deixeble de Carlos Pau.
De fet, Carlos Pau «li va aconsellar a mon iaio que per a fer els seus primers estudis vingués aquí als Ports, un territori que va visitar en diferents ocasions». Aquí «hi va descobrir plantes endèmiques, algunes de les quals sol trobarem al Port, com per exemple l’aquilegia paui», que és una espècie de planta amb flor que pertany a la família de les ranunculàcies i que Pius Font Quer documentaria l’any 1920. El seu nét va afegir que «seria un caçador, contrabandista i pastor dels Ports, i que es deia Sovatger, l’encarregat de transmetre a mon iaio una llista de plantes medicinals incommensurable», gràcies a la qual acabaria publicant un llibre de botànica «que encara avui s’edite». Al llarg de la xarrada, Raül Font-Quer va parlar de la trajectòria de son iaio, així com del món de la vegetació i de la importància de preservar-la.
El conferenciant va remarcar que la zona baixa del Matarranya «ha patit una pressió humana molt potent», però als Ports hi ha una riquesa vegetativa remarcable. «Aquí destaque la vegetació mediterrània. Però a mida que anem guanyant metros, podem trobar vegetació pròpia del centre-nord d’Europa. En molt poc espai, aquí tenim una variació de vegetació extraordinària». De fet, Font-Quer va fer un crit a la preservació d’esta gran riquesa natural. «El canvi climàtic el tenim aquí. A dalt al Port tenim una vegetació centre-europea molt important. Però amb la pujada de les temperatures, tota esta vegetació que vol fred per a viure, acabarà desapareixent» si no s’hi pose remei. Al Port, entre altres, tenim la fageda més meridional d’Europa.
Unes jornades constants
Per la seua part, el president de ASCUMA, Joaquim Monclús, va dir que «la nostra labor com associació passe per divulgar i defensar la cultura i la llengua de la nostra comarca». Al marge d’esta iniciativa vinculada al món de la botànica, «enguany hem tingut personalitats com Carme Junyent, una gran filòloga», i s’han impulsat diverses xarrades, com ara una que ha versat sobre la figura de Carlos Montañés, «fill de Massalió que va portar a Catalunya el doctor Pearson i va ser l’encarregat de portar la llum i la indústria al Vallès». A l’estiu també es va fer una xarrada a Mont-roig sobre la figura de Blas Ferrer, un il·lustre mont-rogí que va lluitar contra les tropes borbòniques en els episodis de 1705 i que va ser de les últimes persones en capitular al Setge de Barcelona de 1714.
De cara al 2023 se seguiran barrejant activitats online i presencials, i estan previstes algunes activitats a Queretes, Arenys de Lledó i la Torre, entre altres.
