El Matarranya impulse un inventari sobre les campanes i les seues músiques

La Comarca del Matarranya, a través del departament de Patrimoni, ha engegat un interessant projecte que verse sobre les campanes, la seua música i els tocs manuals. Parlem d’un projecte molt significatiu, i que coincidint amb la recent declaració del toc manual com a Patrimoni Cultural de la Humanitat, vol recopilar tot el contingut possible sobre les campanes del Matarranya, les seues característiques i els seus sons. Des de Patrimoni recorden que «antigament, cada poble tenia els seus tocs de campanes i els seus reclams», però que amb la mecanització dels campanars tot això s’ha acabat estandarditzant. Per això, i de cara a registrar i a conservar els tocs propis de cada municipi, s’està impulsant un inventari i un treball de gravació pel territori. Actualment, s’ha registrat el toc tradicional de campanes a La Portellada, Calaceit i la Vall del Tormo, i la idea és anar viatjant per tot el Matarranya i tindre un inventari minuciós de les campanes i les seues músiques.

Ana Casasús és tècnica de Patrimoni a Comarca, i va explicar que «este inventari té una doble vessant». Per un costat, «les campanes formen part del patrimoni material. Al Matarranya conservem moltes campanes, algunes d’elles històriques, que tenen més de 100 anys». Entre elles se n’ha identificat una a Lledó de l’any 1699. «Les campanes, per sí soles, ja formen part del nostre patrimoni. Però per un altre costat tenim també els tocs de les campanes, la seua música, que són part del nostre patrimoni immaterial». I és que les campanes no deixen de ser instruments. Casasús va afegir que «cada poble tenia el seu propi sistema de comunicació», de manera que «quan tocaven d’una forma determinada» els veïns sabien si cridaven a missa major o a difunts. També existien tocs civils i tocs d’alarma, avisant d’un incendi o de la desaparició d’un veí. Lògicament, amb la mecanització dels campanars molts tocs s’han estandarditzat. Altres, directament, han desaparegut.

A través d’este inventari es vol fer un projecte transversal de les campanes i els seus tocs. La tècnic de Patrimoni va concretar que «el que busquem, a part d’identificar les campanes del Matarranya, coneixent la seua antiguitat i les descripcions que en moltes d’elles apareixen, és identificar i documentar els tocs de campanes». Casasús va apuntar que «per sort, quede molta gent que encara avui recorde els tocs de les campanes». També existeixen vídeos i àudios històrics dels tocs i les músiques en alguns pobles. En destaque, per exemple, l’incommensurable treball que s’ha fet des de Campaners de la Catedral de València, que a través de campaners.com recopile vídeos, àudios i informació dels rellotges, les campanes i els tocs de campanes d’arreu. De fet, inclús es poden reproduir les gravacions fetes l’any 1983 al campanar de Pena-roja amb el sardí Fortunato Pons, ja desaparegut, que mostre el repicar, els tocs a difunts, a missa major i de foc tradicionals d’este municipi.

Actualment, els tocs de campanes del Matarranya estan automatitzats. Qüestió de comoditat i de progrés. «Però encara queden veïns, alguns en el seu dia escolanets al seu poble, que tocaven les campanes i que encara recorden com ho feien», va afegir Ana Casasús. D’aquí que l’inventari «ens servirà per a saber què es conserve de tot este patrimoni a la nostra comarca, i a la vegada volem posar en valor este patrimoni cultural i, per què no, traslladar-lo a generacions futures perquè, puntualment, pugue tornar el toc manual de les campanes». Hi haurà a algun veí o a algun turista que el toc de les campanes li farà més nosa que una altra cosa. Però com recalquen des de Patrimoni, «té un valor patrimonial molt important». I és que si durant 500 anys han sonat les campanes als nostres pobles i les generacions que ens han precedit han pogut descansar, crec que ho podrem resistir. Este inventari també incidirà sobre els rellotges de les torres de les nostres poblacions.

RUBÉN LOMBARTE