Sempiterna ‘rescate’ els desapareguts del segle XIX gràcies al seu calendari solidari

Any nou, calendari nou. L’associació Sempiterna ha editat el calendari 2023 dedicat a la indumentària tradicional. I esta vegada s’ha superat, perquè per a plasmar-lo ha tirat de les requisitòries dels Butlletins Oficials de la província de finals del segle XIX. El resultat ja està disponible, i seguint amb la línia dels últims anys, el calendari es pot comprar en diferents tendes del Baix Aragó per 10 euros, o a través de la pàgina web rememora.org, on està disponible per 12 euros, gastos de recepció inclosos. En total, ‘Sempiterna’ ha preparat 1.000 unitats, i tots els diners que es recapten aniran a parar a una associació que treballe amb la salut. En esta ocasió s’ha apostat per ASAPME Bajo Aragón, una entitat pro salut mental.

Dabí Latas és col·leccionista d’indumentària tradicional i membre de ‘Sempiterna’, i va explicar que «enguany hem trencat tots els esquemes. Així com altres anys eixíem pels pobles del Baix Aragón i el Matarranya, plasmant escenes costumistes, enguany hem creat un format completament diferent». De fet, i exceptuant la portada, que està dedicada a la Plaça d’Espanya d’Alcanyís, «les altres imatges les hem fet en interiors. Hem apostat per un fondo neutre, que després hem convertit en fulls de paper vells. I en cada composició només apareix un home i una dona amb robes tradicionals», concretament de finals del segle XIX i totes elles de la província de Terol, les quals protagonitzen diferents requisitòries dels Butlletins Oficials.

En este sentit, Latas va explicar que «haurem triat uns 15 anys del butlletí. Ens l’hem llegit i els l’hem estudiat tot, i en aquelles requisitòries on apareixia informació sobre la roba que duien» persones que bé havien desaparegut o bé havien mort, «guardàvem la informació». A partir d’eixe moment, començava un procés de recerca en dos direccions. Per un costat, trobar la roba que vestien el desapareguts de finals del segle XIX. Per un altre, trobar les persones amb el físic que descrivien eixes requisitòries. «Als textos apareixia la descripció física, l’edat, l’estatura o el color dels ulls», va recordar Dabí Latas. I, lògicament, com vestien en el moment de la desaparició. Les pàgines del calendari són el resultat de tot este treball d’investigació.

Des de ‘Sempiterna’ no van amagar que «ha segut el calendari més exigent i difícil» dels que han arribat a plasmar. «I això que ha segut l’any que hem tingut menys figurants». Un projecte que no s’ha fet d’un dia per l’altre, sinó que s’ha madurat durant dos anys. «Ha segut un treball de recerca molt interessant. Hem llegit molta desaparició, i desconeixem què va passar amb molts d’ells». Al marge de la dificultat de trobar la roba i els personatges descrits, ‘Sempiterna’ s’ha trobat altres reptes, com ara «interpretar la roba que vestien, perquè de la manera que la descriuen no sempre és fàcil». Trobar les peces, els teixits, els colors o inclús la mida de roba. En definitiva, un joc de nines molt curiós en forma de calendari solidari.

RUBÉN LOMBARTE