Pena-roja recupere les albades i li cante als seues veïns més il·lustres
El passat 2 de juliol va tornar l'Ebre Folk al Matarranya, i va incloure tallers de ball, una cercavila de tabal i dolçaina, el cant d'albades i el bureo de la tarde
Pena roja recupere les albades i li cante als seues veïns més il·lustres
«Te daré la despedida… te daré la despedida… en un plat de farinetes i aquell que no en vullgue més que se'n vaigue a fer punyetes» Este estiu ha sonat el riu. El riu de la música. Seguint la línia dels últims tres anys, el campus Ebre Folk ha fet parada al Matarranya. Concretament, al municipi de P«Te daré la despedida…
te daré la despedida…
en un plat de farinetes
i aquell que no en vullgue més
que se’n vaigue a fer punyetes»
Este estiu ha sonat el riu. El riu de la música. Seguint la línia dels últims tres anys, el campus Ebre Folk ha fet parada al Matarranya. Concretament, al municipi de Pena-roja, on el passat 2 de juliol es van fer tallers de ball, una cercavila al ritme dels tabals i les dolçaines, una ronda d’albades pel poble, així com el popular bureo. A través de l’associació Cultural Tastavins i de l’ajuntament, Pena-roja s’ha vestit de festa popular i ha indagat en la forma que tenien els nostres ancestres de ballar i de xalar. Per un costat, coneixent els passos dels boleres i fandangos, jotes i seguidilles, gràcies a un taller de ball que es va fer a la plaça i al bureo de la tarde. Per un altre, recuperant la ronda pels carrers del poble. Acompanyats pels músics del Baix Aragó, Matarranya i Baix Ebre, cantadors i improvisadors van cantar les albades a veïns i veïnes il·lustres. Un cant i uns versos que s’estan recopilant gràcies a la tradició oral.
Des de la Rondalla dels Ports i la direcció de l’Ebre Folk, Miquel Flores va concretar que «després de començar a La Jana, ara hem arribat al Matarranya». I si l’any passat es va fer una primera introducció en les albades, «ara les hem posat en pràctica. Gràcies a la memòria d’algunes persones i als cançoners», com també al recull de fragments procedents de Pena-roja de l’any 1958, «hem cantat les albades a veïnes i gent que recordava els cants». Una experiència molt gratificant en la que van participar unes 60 persones, i on la gent més gran del poble inclús es va emocionar. Les albades, una forma de cant i de fer festa que «pràcticament s’ha perdut», va apuntar Flores. «La societat ha evolucionat, els pobles han patit el despoblament, i tot això ha comportat la pèrdua d’algunes tradicions». Ara bé. «A causa de la globalització, ara s’està vivint un procés de retorn a les arrels».
La festa va seguir per la tarde amb el bureo, que va anar a càrrec de la Rondalla el Raval de Vila-real i de la Rondalla dels Ports, eixint a ballar veïns procedents de molts pobles. De fet, hi havia molta gent procedent de La Codonyera, la Torrosella i Castellseràs, veïns del Matarranya, i molta gent de la part de Castelló i de l’Ebre, des de Tortosa a l’Alcalatén, passant per Morella, Catí, Càlig, Sant Mateu, Caseres o Maella. El bureo, una manera de fer festa en la qual «tu no eres observador, sinó partícip i protagonista», va afegir Miquel Flores. I és que «la jota d’escenari està molt bé, però la jota participativa, que té una funció lúdica, de xalar, de riure, d’aprendre, està genial». La festa es va allargar ben passades les 8 de la tarde. I com bé va encertar una veïna del Matarranya durant la tarde de bureo, «si això ho férem de tant en tant, no ens caldria cap gimnàs».
