Tomàs Bosque fa un tastet del seu pròxim treball, dedicat a l’obra poètica de Desideri Lombarte
El músic i compositor de La Codonyera ha participat en l'última edició de l'Ebre Folk, fent parada a Pena-roja
El músic Tomàs Bosque va aprofitar l’última edició del ‘Campus d’Estiu’ Ebre Folk per a donar a conèixer algunes de les cançons que integraran el seu pròxim treball discogràfic, el qual es publicarà en cosa d’uns mesos. El cantautor natural de La Codonyera va fer un tastet en primícia a Pena-roja. Una presentació gens innocent, perquè en este últim disc Bosque pose música a diferents poesies de Desideri Lombarte. Entre elles, ‘La meua pàtria menuda’. De fet, la figura i trajectòria de Tomàs Bosque ha tingut molt de pes en esta edició d’Ebre Folk al Matarranya. Uns minuts abans de començar el bureo es van presentar les revistes Rolde, Gaiteros de Aragón i Temps de Franja, les quals han parlat recentment sobre l’obra i la música de l’autor de La Codonyera a través de diferents articles.
Bosque va explicar que «hem fet un bon repàs del que trobarem a este nou treball», un disc que estarà integrat per deu cançons que posen música a un dels grans autors que ha tingut el Matarranya. «La poesia de Desideri Lombarte és molt especial. És molt fàcil de cantar i de llegir perquè parle de les coses senzilles. I ho fa amb una autoritat moral i una capacitat tremenda. Parle de les herbes, dels barrancs, de les plantes, dels animalets, de les festes, de les faenes d’abans». Una forma de descriure el nostre entorn «que agrade molt». Tomàs Bosque va començar el seu recital recordant també la festa popular d’abans, fent menció a l’emblemàtica Ritmo y Melodía de Pena-roja, que «va ser l’orquestra de la meua adolescència», la qual pràcticament tots els anys actuava a les festes de La Codonyera.
A través d’este nou disc, Tomàs Bosque s’endinse en l’univers de Desideri Lombarte i escriu una pàgina més de l’estreta relació cultural i musical que mantenen La Codonyera i Pena-roja des de fa molt de temps. Bosque va apuntar que tots dos municipis «tenen un llarga tradició musical». Durant la II República, Pena-roja va tindre una banda de música molt potent. La Codonyera no es quedava curta. «En el primer terç del segle XX hi havia piano a sis cases del lloc i hem tingut també bons tocadors de guitarra, com també cantadors molt destacats al cor de l’església». Una tradició i un amor per la música que perviu a La Codonyera. Si parlem de músiques modernes tenim exemples com Azero, Artrosis, Siixs o Txirigol. I entre la música folklòrica, destaquen Rampa’l Cul i també Arril Codoñerano i la seua ronda dels Mayos.
