La música de banda i la lírica enceten la Setmana Cultural de Vall-de-roures
Durant 10 dies, la capital del Matarranya celebrarà un munt d'activitats pensant en tots els públics. La Setmana Cultural es completarà en cosa de dies amb la celebració del 'Festival de los Castillos'
La capital del Matarranya ha preparat per a este estiu una Setmana Cultural molt intensa. Una programació que en els seus primers dies ha tingut en la música a la seua gran protagonista. Divendres i diumenge es van viure els concerts de clausura del curs de cant Elvira de Hidalgo al castell, i dissabte Vall-de-roures va ser seu d’una nova edició de la Trobada Provincial de Bandes. Per l’escenari que es va muntar a la plaça de la urbanització Maestrazgo s’hi van passar la banda Francisco Turull de Queretes, la banda de Montalbán i la banda comarcal San Antón, que va fer d’amfitriona. Una jornada molt potent, en la que les tres bandes musicals van oferir uns interessants repertoris que intercalaven passo-dobles, bandes sonores i inclús alguna adaptació de música contemporània per a banda. La trobada es va iniciar en cercavila des de la plaça major del poble, i l’espai adaptat per al concert va reunir molt de públic. En acabar el recital, els integrants i acompanyants de les tres bandes van celebrar un sopar de convivència.
José Miguel Roig és director de l’escola de música de Vall-de-roures i també de la banda comarcal San Antón, i va explicar que «vam passar un dia preciós. Feia anys que no érem amfitrions d’una trobada provincial, les calors ens van respectar i crec que el públic va estar entretingut». L’actuació es va fer ben entrada la tarde, amb la intenció d’evitar les hores de temperatura màxima. De fet, tocades les 20:30 hores deuria començar un concert que pràcticament es va allargar hora i mitja. Roig va entendre que «l’acústica d’aquella plaça és especial, i entenc que els músics van tocar molt a gust». La banda Francisco Turull, que entre el públic va tindre bastants veïns, entre ells el seu alcalde i actual president de la Comarca, Fernando Camps, va ser l’encarregada de trencar el gel, interpretant quatre cançons. A continuació va pujar a l’escenari la banda de Montalbán, mentre que la San Antón, una banda fundada per veïns de La Portellada i Vall-de-roures, però integrada per músics de moltes poblacions diferents, va ser el colofó d’una tarde molt amena.
Lírica en majúscules
La Trobada Provincial de Bandes celebrada dissabte va ser l’interludi del curs de cant ‘Elvira de Hidalgo’, que un estiu més va tindre la lírica i l’òpera com a les grans protagonistes. De fet, i durant la tarde de diumenge, les sales nobles del castell van acollir el concert de clausura d’un curs que enguany ha reunit 24 alumnes. I una vegada més, el resultat va ser sorprenent. Posada en escena molt cuidada i un recital que va obrir la peça ‘Seasons of love’, del musical dels anys 90 ‘Rent’, per a després saltar a grans òperes, intercalades per altres peces líriques no menys potents. De fet, el concert de clausura va incloure fragments del ‘Rigoletto’ de Verdi, del ‘Cosí fan tutte’ del mestre Mozart, o ‘El fantasma de l’òpera’ de Webber. També es van interpretar fragments de ‘Aladdin’, el ‘Carmina Burana’, peces de Bellini o inclús alguna jota, com ara ‘Sierra de Luna’ de Francisco de Val. Un concert que és el resum de tot el treball que al llarg d’este estiu han liderat Anna Feu, com a directora artística, acompanyada de Jesús Fernández com a director d’escena, i Akiko Nomoto al piano.
Precisament, Anna Feu va concretar que «ha anat molt bé esta edició. Hem treballat molt, hem preparat coses molt difícils. Divendres vam preparar fragments de ‘La flauta màgica’, de ‘Carmen’ o dels ‘Miserables’, i hem continuat amb òperes molt reconegudes». Les peces líriques i els fragments d’òpera que han format part dels dos recitals de cloenda van una mica en funció del «perfil de l’alumne que tenim. Però com tenim alumnes que han vingut aquí molts anys i de forma ininterrompuda, els coneixem molt bé». Un curs de cant que no entén d’edats. I és que enguany hem tingut alumnes dels 11 als 85 anys. Anna Feu va explicar que «el cant és per a tots. Qui té bona veu i te passió pel cant, fa goig escoltar-lo». Per la seu part, Jesús Fernández, que té un paper clau en la posada en escena, va recordar que «venim d’una tradició on els cantants, inclús en les òperes, es plantaven al centre de l’escenari, cantaven i gairebé paraven l’acció». És per això que este curs aposte per «desenganxar el cantant del piano», fomentant la interpretació escènica, que també és clau per a la veu.
