Els primers artistes del Matarranya

L’any 1903, ara fa exactament 120 anys, el reconegut arqueòleg Juan Cabré va descobrir al barranc del Calapatà, al terme municipal de Queretes, unes figures de colors negres i rojos pintades en un abric rocós gairebé exposat a l’aire lliure. Al Matarranya, sense ser-ne del tot conscient, Juan Cabré va identificar els primers vestigis del que es va acabar definint com a art rupestre llevantí. De fet, la descoberta de Cabré a la Roca dels Moros va acabar atraient importants prehistoriadors per la zona. Entre ells, l’abat francès Breuil, qui sortosament, en una estada per la nostra comarca, va descobrir nous vestigis d’art llevantí al jaciment dels Gascons. Actualment, hi ha identificats en tot l’arc mediterrani de la península ibèrica 758 abrics rocosos, coves o barrancs amb pintures d’estes característiques. Al Matarranya, en destaquen la Roca dels Moros, els Gascons i la Font de la Bernarda, de Queretes; les Caigudes de Salbime i els Secans, de Massalió; així com les pintures de la Fenellassa, a Beseit. Unes pintures que l’any 1998 serien declarades Patrimoni de la Humanitat.

Ana Casasús és tècnica de Patrimoni de la Comarca del Matarranya, i va explicar que «el nostre territori té molt a dir en art rupestre llevantí. Just aquí, al Matarranya, va ser on es van descobrir les primeres pintures», les quals es caracteritzen per mostrar figures humanes bastant estilitzades en accions de la vida quotidiana. De fet, Casasús va recordar que abans de 1903 «sol es coneixien les pintures paleolítiques característiques de la costa cantàbrica». Un art rupestre «d’un altre estil, més antic i que, sobretot, se centrava en la figuració animal». Al Matarranya, Juan Cabré descobrirà «un art rupestre diferent. Unes pintures on, per primera vegada, apareixerà la figura humana». D’aquí la seua importància prehistòrica. Un art rupestre que, amb el temps, s’ha situat entre els 10.000 i els 4.500 abans de Crist, és a dir, en la transició entre el paleolític i el neolític. Actualment, a la Roca dels Moros apenes es conserven dos figures humanes. El conjunt original, venut al Museu Arqueològic de Catalunya, conste de tres cérvols i també d’un bou.

A partir d’estes pintures, «al Matarranya podem situar una civilització que va viure fa mils d’anys i que va desaparèixer», va apuntar Casasús, la qual situem en la transició entre l’home caçador-recolector i les primeres societats neolítiques que domesticarien l’agricultura i la ramaderia. D’aquí «la gran importància de l’art rupestre llevantí i la informació que ens aporten», va manifestar Ana Casasús. De fet, i gràcies a la conservació d’este art rupestre, els primers pobladors ens diuen «què feien, com anaven vestits, què caçaven…» Per desgràcia, i tal com va lamentar la tècnica de Patrimoni, «aquí al Matarranya l’art rupestre que tenim es conserve molt malament». Primer de tot, perquè a inicis del segle XX algunes pintures serien arrencades i adquirides per la Junta de Museus de Barcelona l’any 1918. Per una altra, «perquè són unes pintures que estan a l’aire lliure». Els motius de la Fenellassa són els que es conserven millor. «Hi figuren cinc persones damunt d’uns animals, que bé podrien ser burros o cavalls». Pintures que ens parlen d’una civilització que havia domesticat els animals.

Una aplicació rupestre
De cara a la posada en valor i difusió d’este patrimoni prehistòric, que fa menció als primers pobladors del nostre territori, ara fa uns anys Comarca del Matarranya va posar en marxa el projecte Matarranya Rock Art. Es tracte d’una aplicació que fa una restitució digital de l’art rupestre identificat al Matarranya. De fet, l’aplicació en qüestió ens permet viatjar a través del nostre dispositiu mòbil als sis jaciments de la comarca, i dins d’ella podem comparar l’estat actual de les pintures, com estaven en el moment del seu descobriment i també es fa una restitució virtual per entendre com serien les pintures en origen. Sobre esta ferramenta, Ana Casasús va considerar que «és una aplicació molt interessant, perquè ens ajude a identificar els motius que hi havia als abrics rocosos i conèixer les pintures d’una manera més còmoda i fàcil». L’art rupestre llevantí del Matarranya, que ara fa exactament 25 anys va ser declarat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, es pot visitar a través de la pàgina web https://3dscanner.es/matarranya/

RUBÉN LOMBARTE