El català de la Franja es fa present pel Dia de la Llengua Materna

Este dimecres, amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, el departament de català de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) d’Alcanyís va organitzar una jornada en què es va prendre el pols a la complexa situació lingüística aragonesa. L’acte el va obrir la directora del centre, Carmen Navarro, qui va destacar el dinamisme d’este departament, que “promou actes com este que tendixen lligams entre Aragó i Valencià”. I és que a l’acte estaven convidats Abelard Saragossà, doctor en filologia de la Universitat de València i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i Maria Teresa Moret, professora de la Universitat de Saragossa i membre de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (AAL).

Maria Teresa Moret va centrar la seua conferència a presentar l’AAL, una institució de recent creació, poc coneguda i sovint menystinguda. Tal com ella la va definir, “l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua és una institució pública independent promoguda pel govern d’Aragó, i que té com a principals funcions vetllar, promoure i difondre el patrimoni lingüístic d’Aragó i també assessorar els poders públics”. No obstant això, en l’actual marc polític, amb un govern presidit per PP i VOX, el paper de l’Acadèmia ha quedat en l’aire, sense finançament i pendents d’una possible revisió de la llei de llengües. En este sentit, Moret es lamentava que el primer que ha fet el govern és “eliminar totes les subvencions que tenen a veure amb les llengües d’Aragó. Ha eliminat, per exemple, la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia, la subvenció de l’AAL i també els premis literaris que tenia el govern d’Aragó en qüestió lingüística, que promovien la literatura en aragonès i en català”. I ara tem que es duga endavant la modificació de l’article de la llei on s’esmente el nom de les dos llengües i siga eliminat”. Des de l’Acadèmia es troben “en un moment d’incertesa total i esperant quins passos farà el govern i quin serà el futur de la institució.”

Pel que fa a la salut de la llengua a la nostra zona, Moret fa referència als darrers estudis sociolingüístics per alertar que l’ús del català al Matarranya ha fet un “retrocés evident”, quan era una de les zones on més es parlava de tot l’àmbit de parla catalana. Este fet l’atribuïx a diferents factors, però en destaca un principalment i és que “la transmissió familiar no és continuada“, a causa de la presència del castellà, que “fa que els nens al pati, en el moment de la socialització, empren el castellà i no la llengua materna”. Tot i que posa èmfasi en la faena de la família, reconeix que “sense el suport institucional, les llengües ho tenen complicat. Sobretot per la banda de difusió i de promoció, que l’han de fer els governs”.

Per la seua banda, Abelard Saragossà va afegir que “l’ideal seria que hi hagués més concòrdia interna perquè així guanyarien cada una de les llengües d’Aragó i també el poble aragonès, que és l’objectiu que haurien de buscar les autoritats”, malgrat això entén que la situació actual no és “gaire favorable ni al català ni a l’aragonès”. Per tot plegat va subratllar que l’important és que “tots els habitants del Matarranya i de cada comarca de la Franja tinguen confiança en la seua forma de parlar“. I deixant de banda debats polítics, denominacions i normatives, el que Saragossà recomana per conservar la llengua és: “parlar-la, confiar en un mateix, tindre autoestima i millorar”.

Pepa Nogués, la cap del departament de català de l’EOI, també es va pronunciant en contra que la llengua es converteixi en un element de debat polític. “És una pena que coses com la llengua hagen de dependre d’ideologies o d’aproximacions polítiques”. Per a la professora el problema és que “la llengua és identitat, i això és una cosa sensible, i es convertix en un instrument polític“. I, per tant, defensa que “qui definix la llengua, com s’ensenya… són les institucions científiques” i confia que “tot acabarà bé”, perquè “la Constitució espanyola diu que cada comunitat autònoma ha de vetllar per la conservació i promoció de les seues llengües. Tenim l’Estatut d’Aragó, que també ho diu. Tenim la Carta Europea de les Llengües, que també hi obliga. Per tant, hi ha controls”. I espera que l’actual govern “no vagi més enllà“.

A més, este dissabte se celebren els 40 anys de la Declaració de Mequinensa, que va establir les bases per a la dignificació i l’ensenyament del català a Aragó. A l’acte commemoratiu hi assistiran diferents entitats i associacions culturals per elaborar un manifest conjunt en defensa de les llengües pròpies d’Aragó. Pepa Nogués, en este cas com a membre de l’Associació de Pares i Mares del Matarranya per l’escola en català, Clarió, hi assistirà, així com diferents representants de consistoris del Matarranya. I és que per a Nogués “la llengua és una riquesa i la nostra identitat, la manera com els nostres avantpassats han anat passant el seu coneixement i l’hem de seguir conservant”.

MARTA JIMÉNEZ