Experts i agents socials constaten la necessitat de fer de la cultura “un bé públic essencial”

Durant els passats dies 20 i 21 de març, el Matarranya va acollir unes interessants jornades impulsades per la Fundació Gabeiras al voltant de la cultura, entesa com un bé d’interès bàsic. Una trobada que va reunir, entre altres, a diferents experts en matèria legislativa i cultural, com serien Jesús Pietro de Pedro, catedràtic de dret administratiu, Patricia Gabeiras, sòcia fundadora de la Fundació Gabeiras, Pau Rausell, economista i professor titular de la Universitat de València, o Alfons Martinell, director honorífic de la Càtedra de Polítiques Culturals i Cooperació. La iniciativa, oberta a agents culturals, entitats, associacions i representants comarcals i municipals, també va tindre la col·laboració del grup Omezyma i de Comarca del Matarranya. De fet, l’actual presidenta del Grup d’Acció Local, Teresa Crivillé, va ser l’encarregada de donar la benvinguda als assistents del col·loqui celebrat a Vall-de-roures durant la tarde del dia 21.

Des de la Fundació Gabeiras, María Lorenzo va concretar que “la nostra fundació treballe a nivell nacional per a fomentar el dret i la cultura”, orientada no només “a qüestions purament legals, sinó també a l’accés a la cultura i a la participació”. Dins del projecte, i a través d’un grup de treball, “reflexionem sobre la idea de la cultura com a bé d’interès bàsic: què supose, si s’ha de generar legislació al respecte, si cal augmentar els pressupostos, si s’ha de dotar de més personal…” I en el marc d’este projecte, resultava imprescindible “dialogar amb algun territori que ens podés presentar algunes dificultats particulars” per a l’aplicació de la cultura com un bé bàsic. Lorenzo va manifestar que “som conscients que esta província té un gran teixit cultural i té moltíssimes propostes”, però al mateix temps té “una sèrie de dificultats, com ara de dotacions, d’infraestructura, de pressupostos, població… que feien molt interessant obrir un diàleg entre el grup de treball i els agents culturals”.

Pel que fa a reflexions i conclusions sobre la realitat cultural del territori, Lorenzo va entendre que “constatem la riquesa del teixit cultural que tenen el Matarranya i Baix Aragó”, tot i que d’això “alguns ja n’érem coneixedors”. La segona conclusió és “la precarietat amb la que s’estan fent moltes iniciatives”, que són possibles gràcies “a l’interès, la voluntat i la creativitat” de les entitats locals i la societat civil, les quals “disposen de molts pocs recursos i en la majoria de casos s’estructuren en associacions”, dificultant la seua professionalització i que “tinguen gent dedicada de forma remunerada” al món de la cultura. També es va parlar sobre públic, deixant caure que són comarques on es fan més propostes culturals que públic disposat a assistir a eixa programació, i també “de la falta de coordinació” entre municipis i entitats a l’hora de programar propostes. També es va parlar de la cultura com a eix vertebrador i com a ferramenta clau per a generar comunitat i autoestima.

El dret a la cultura
Entre les persones participants a esta ‘Aula Rural’ tenim Alfons Martinell, director honorífic de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació i director del grup de recerca sobre ‘Cultura i Desenvolupament’ de la Red Española para el Desarrollo Sostenible. Al respecte, Martinell va explicar que “hem parlat sobre la situació de la cultura al món rural i la importància de defensar que en el món rural s’han d’aplicar els drets culturals igual que s’apliquen a les mitjanes i grans ciutats”. Martinell va entendre que “existeix una mena d’abandó per part de l’administració pública” als entorns rurals, i que “caldria fomentar una millor atenció” perquè tot ciutadà “té dret a la cultura, visque on visque i sigue qui sigue”. Per a Alfons Martinell, “el debat està en considerar la cultura com un bé públic essencial” i situar-la al mateix nivell que altres serveis públics essencials, “com serien la sanitat, l’educació o el transport”.

Des de la ‘Red Española para el Desarrollo Sostenible’, l’expert va manifestar que la cultura “s’ha de cuidar molt més. La cultura funcione. És viva perquè la societat vol, però per part de l’administració pública cal cuidar-la”. Martinell va remarcar que “la cultura no és una despesa, sinó una inversió. Cada euro que s’inverteix en cultura té un impacte i una repercussió”. D’aquí que va animar les administracions públiques a invertir en cultura i fer costat a les diverses associacions que mouen el teixit cultural. De fet, des de la Fundació Gabeiras reivindiquen que el pressupost de Cultura hauria d’arribar al 2 per cent, perquè d’esta manera provocaria una transformació real de la societat. Durant la trobada celebrada al Matarranya van assistir representants de diferents projectes culturals del territori, com l’Argilaga, Matarranya Íntim, La Barraca, la Nit en Blanc, el Festyzeid i el Franja Rock, així com agents culturals, entre ells Espartos Manolito o Inspira Street Food.

RUBÉN LOMBARTE