Bruce Springsteen, un instrument ancestral i una melodia que cante a la biodiversitat

Bruce Springsteen té fans per tot el món. I la nostra província no és una excepció. Però gràcies a la seua última gira, els vincles entre Terol i ‘The Boss’ quedaran marcats de per vida. I tot gràcies a la música. Concretament, a la música primitiva. I és que en el segon dels dos concerts que va oferir a l’Estadi Olímpic de Barcelona, a Springsteen li va arribar un regal molt emotiu i difícil de rebutjar. Parlem, en concret, d’una chuflaina. Un instrument d’orígens ancestrals que es creava (i encara avui es cree) a partir de l’os cúbit de l’ala d’un voltor. Un aeròfon de llengüeta simple que ha perviscut al pas del temps, amb reminiscències antigues que inclús ens transporte al Paleolític i a les músiques primigènies. Això és una petita crònica que constate que la música mou muntanyes i no entén ni de races, ni de llengües, ni fronteres. Springsteen i Terol units per una chuflaina. I tot gràcies a dos intermediaris. D’una banda, Fran López Ortín, un jove que segueix el llegat de Cipriano Gil, memòria viva de la tradició musical. I d’una altra, Antonio Irisarri, ‘Toñín’, un fan acèrrim de ‘The Boss’.

Fran López Ortín és natural de Palomar de Arroyos, tot i que actualment viu a Ojos Negros. És músic, professor de música, lutier i creador de la chuflaina que The Boss s’ha endut de Barcelona dins d’esta gira europea. «Han estat un cúmul de circumstàncies, s’han alineat planetes i al final la chuflaina ha arribat al seu destí», explique Fran López. Molta culpa d’este bonic desenllaç la té Antonio Irisarri, veí de Montalban i molt bon amic de Fran, que com a gran fan de Bruce Springsteen no va faltar a la cita de l’Estadi Olímpic de Barcelona. De fet, Toñín va assistir als dos concerts que Bruce Springsteen va oferir a la ciutat, acompanyat de la seua dona, son germà i uns amics. Però per a esta ocasió, Irisarri es va endur un obsequi molt especial. Tal com relate Fran López Ortín, «me va demanar una chuflaina, la hi vaig preparar i se la va endur cap al concert. ‘Toñín’ ha estat a un munt de concerts, té bastanta relació amb els membres de seguretat d’Springsteen, que l’han vist moltes vegades». El regal pareix que va entusiasmar ‘The Boss’, que el va acceptar davant la sorpresa de tots.

Voltors i óssos cavernaris
De fet, Irisarri tenia bastant clar que el regal agradaria a ‘The Boss’. «Toñín em va dir que Bruce Springsteen és molt fan del folklore, de la música d’arrel, dels instruments ancestrals. Estava convençudíssim que se la quedaria, i així va ser», va explicar Fran López. I és que quan parlem de la chuflaina, fem menció als instruments primigenis. «Segurament, els primers instruments que van aparèixer van ser els percussius». Fer música pegant cops. Però a continuació arribaren els instruments de vent. La chuflaina «és un aeròfon de llengüeta simple. Es pot considerar l’antecedent del clarinet», i molt probablement va ser dels primers instruments de vent que es va crear. «Així ho posen de manifest les excavacions». De fet, jaciments europeus paleolítics han identificat instruments musicals creats a partir d’ossos d’animal, utilitzant-se principalment els de voltor i d’ós cavernari.

També s’han identificat instruments de vent creats a partir dels ossos de les plomes de les grues, mentre que a Egipte, la matèria primera recurrent era l’os de ploma de les cigonyes. Una tècnica, la de crear instruments a partir de les restes òssies d’animals, que ha perviscut fins als nostres dies. Fran López Ortín detalle que «a escassos quilòmetres del meu poble tenim Cipriano Gil», veí d’Alcaine, «a qui li tinc un amor immens i encara en fa». Gil, memòria viva de la chuflaina, «va aprendre a fer instruments d’altres pastors. Ell, de menut, anava al monte. Escoltava melodies de chuflaines que tocaven altres pastors i va decidir aprendre a fer-les». Fran va contactar amb ell, «me va obrir les portes de casa i me va mostrar com les feia. És una persona meravellosa i caldria potenciar la seua figura. Ha conservat una cosa única», l’art de fer chuflaines, manifeste López Ortín. Al llarg de la història, la chuflaina ha patit algunes modificacions. És d’una mida similar a la dolçaina aragonesa, i de fet té els mateixos forats, a excepció del forat del dit menut, que no el té. A l’embocadura «se li incorpore un tros de canya de riu, que es talle aprofitant el nus de la canya». El tall és el que produeix la vibració al bufar i el que acabe provocant el so.

Balada trista per la biodiversitat
Les chuflaines que ha après a fabricar Fran López són amor per la música tradicional i una manera de dignificar Cipriano Gil. Però són molt més. Perquè darrere s’amague un missatge de denúncia social, una crítica a la política energètica que ha seguit en els últims anys el Govern d’Aragó, una mena de balada trista de chuflaina en pro i en defensa de la biodiversitat. De fet, les chuflaines de Fran López estan creades a partir d’ossos d’ala de voltors que han perdut la vida per culpa dels aerogeneradors. «Per desgràcia, he patit en primera persona el càstig i el deteriorament que viu el paisatge». Un impacte que «afecte els humans», però «sobretot la biodiversitat». Fran López concrete que «a Palomar fa anys que tenim aerogeneradors. Ma mare treballe en una torre de vigilància, i hem presenciat com baixe el nombre d’exemplars», castigant les rapinyaires i molt especialment els voltors. La chuflaina tanque el cercle. Mans que creen instruments. Instruments que creen música. Música que naix de les entranyes d’uns animals que diuen prou. Pura poesia.

RUBÉN LOMBARTE