Una escultura immortalitze el pas de José Donoso per la Calaceit del boom cultural

La porta principal de la casa que va regentar José Donoso ha estat l’escenari central de l’homenatge que Calaceit li ha fet al prestigiós escriptor xilè en el dia del seu centenari. Des de dissabte, al número 10 del carrer de la Bellmunta, al costat mateix de l’imponent xiprer que sobresurt d’este pintoresc racó de la vila, hi descanse una escultura en record a Donoso, i que l’alcalde de Calaceit, Juan Miguel Monclús, i l’ambaixador de Xile a Espanya, Jesús Velasco Villegas, es van encarregar d’inaugurar. Entre el públic assistent, diferents autoritats municipals, provincials i autonòmiques, així com historiadors, veïns que van conèixer i mantindre amistat amb la família i fins i tot una de les netes de l’escriptor xilè, Clara Donoso Donoso, que va creuar mig planeta per a este emotiu acte. L’escultura metàl·lica, obra del també xilè Felipe Hermosilla, descanse sobre una superfície que represente el terme de Calaceit, d’on sobresurten tota una sèrie de llibres oberts i dempeus. Les cobertes dibuixen l’entramat de carrers i converses que es van viure durant la presència de José Donoso per Calaceit. Al mapa, per damunt de tots els llibres en destaque un amb la silueta de Xile. Represente la casa dels Donoso a Calaceit.

La celebració dels 100 anys del naixement de José Donoso (1924-1996) va començar a la casa consistorial, on l’ambaixador va firmar el llibre de visites i l’ajuntament el va obsequiar amb una rèplica del Timiateri de Calaceit, una de les troballes ibèriques més importants que s’han identificat al Matarranya, i que s’expose actualment en el Museu Arqueològic Nacional de Madrid. A continuació, les autoritats es van desplaçar al museu Juan Cabré de Calaceit, per a després pujar cap al carrer de la Bellmunta, al davant d’aquelles dos cases que els Donoso comprarien, restaurarien i convertirien en la seua residència habitual, i on l’escriptor va produir una de les seues obres més destacades. Ens referim a ‘Casa de campo’ (1978). Precisament, l’ambaixador xilè Velasco Villegas, que va definir José Donoso com «un dels autors més importants de la història de Xile, un dels autors més importants del boom literari llatinoamericà», va destacar l’etapa creativa de l’autor per Calaceit, «un moment en el que està pensant en eixe espai semipermeable que separe allò social d’allò íntim». A l’acte hi van estar presents, entre altres, Germán Berger, agregat cultural de Xile a Espanya, el cònsol i vicecònsol de Xile a Barcelona i representants de la Fundación Chile España.

L’alcalde de Calaceit va recalcar que a través d’este acte «volíem donar visió al centenari de José Donoso», així com «crear sinergies perquè es pugue impulsar algun projecte més al poble». De fet, durant l’homenatge es va parlar, i molt, de la casa de la família Donoso a Calaceit, que és propietat d’un tercer i està en un estat bastant precari. Juan Miguel Monclús va apuntar que «el racó és molt particular» i «no hi ha visitant que passo per aquí i no s’emporto una foto de record», deixant caure també que hi ha diferents projectes culturals per a omplir de vida este espai. Sobre la casa que van habitar els Donoso a Calaceit s’hi va referir Isel Monclús, el regidor de Cultura, qui alhora va conduir l’acte de presentació de l’escultura. Monclús va concretar que «a banda de les seues històries, les vivències, els llibres que parlen de Calaceit», està també la seua casa. Parlem d’un immoble que «està en un estat delicat, i el més important és que la casa no caigue. Després ja determinarem si es pot fer un centre d’interpretació, una residència d’artistes o ha de tornar a ser una casa privada. El que ens interesse ara és que la casa continue en peu, perquè a nivell patrimonial és el llegat que ens ha deixat» l’escriptor.

Sobre la casa de la família Donoso també en va parlar José Manuel Anguera. «Em conec la casa de ‘pe’ a ‘pa’. José Donoso, o Pepe, va fer molt bona relació amb mon pare», a qui coneixia com ‘maestro Anguera’. Durant la reforma de la casa, «mon pare i jo vam fer la part de fusteria», i va afegir que «Donoso era una persona molt oberta. Solia escriure de matí, i per les tardes anava molt a passejar pel poble. Quan els veïns tornaven del camp els hi preguntava sobre els olivers i els ametlers. Li agradava molt que li explicaren coses de la vida, i era una persona agraïda i molt reconeguda». Sobre el futur de la casa, Anguera va apuntar que «l’hauria de comprar l’ajuntament i fer una Casa de Cultura», que li fa falta al poble. Durant l’acte d’homenatge també va estar present Clara Donoso, en representació de la família, qui va explicar que sa mare, la Pilarcita Donoso Serrano, «li tenia molta estima» a esta casa i «els millors records de la seua vida estan en este lloc». Clara va calcigar per primera vegada Calaceit l’any 2011 i va concretar que «he fet moltes connexions amb la gent que viu aquí». La neta de l’autor va explicar que la família «sempre va parlar de Calaceit com un lloc màgic, que la gent era especial, que la vida al poble era molt càlida».

Música, cine i lletres
L’acte d’homenatge es va complementar amb un itinerari pel Refugi d’Artistes que va suposar Calaceit durant els anys 70 i 80 del segle passat. L’encarregada de la ruta va ser Mercè Gimeno, que va detallar que «avui és un dia molt interessant» per als amants de la cultura en majúscules. A l’hora de parlar del boom cultural que va viure Calaceit en aquells anys, Gimeno va entendre que «aquells que érem adolescents en aquella època crec que som prou conscients» del que va suposar la presència d’artistes, com serien Ràfols-Casamada, Maria Girona, Romà Vallès o Ángel Crespo, al poble, perquè «ens van fer veure una forma de viure molt diferent a la que teníem a casa», on la cultura entrava ben poc. La ruta, farcida d’anècdotes, es va engegar a la casa de la família Donoso, i va continuar per altres refugis, com serien la casa de Mauricio Wacquez, la casa de Zimmermann o el refugi de Teresa Jassà, que la tenim a la bassa, «que és d’alguna manera la intel·lectual del poble, ceramista i que feia de pont entre els intel·lectuals que venien de fora i els veïns del poble». Per ara, el ‘Refugi d’Artistes’ incorpore només set cases, però en podrien ser més, com ara la de Giorgio della Roca, qui va batejar Calaceit com la Cadaqués de terra endins.

Les activitats en record a la figura de José Donoso van continuar per la tarde. Al Teatre de la Germandat es va projectar un documental amb guió de l’escriptor que verse sobre Pablo Picasso i Orta de Sant Joan, i a continuació es va impulsar un debat al voltant de la figura de l’escriptor xilè que va moderar la llibretera Tere Claramunt i en la que van intervindre el periodista Vicenç Sanclemente, el professor José Antonio Mérida, l’historiador Joaquim Montclús i el mateix José Manuel Anguera. Per qüestions de salut, Xavi Ayén no va poder participar en el col·loqui. Els actes es van desplaçar tot seguit a l’espai cultural De bat a bat Llibres, amb la presència de ‘El Sobrino del Diablo’, que es va omplir de gom a gom. Per a commemorar el centenari de José Donoso, a la llibreria es podrien adquirir títols vinguts directament des de Xile perquè aquí estan descatalogats, i es va fer també una exposició de primeres edicions de títols de José Donoso.

RUBÉN LOMBARTE