La Freixneda commemore els 800 anys de ‘Carta Pobla’ amb grans dosis d’història

Aprofitant la commemoració dels 800 anys de redacció de la seua carta fundacional, la Freixneda ha tancat l’any 2024 amb una bona dosi d’història. Unes 40 persones van participar el dissabte 21 de desembre al cicle de conferències que ha girat al voltant de la Carta Pobla, un document que date del 1224 i que s’ha conservat gràcies a una còpia fidedigna d’inicis del segle XV. La jornada va reunir al saló cultural de la Freixneda els experts Carlos Laliena, Maite Moret i Manolo Siurana, i les seues intervencions van versar sobre els contextos culturals, històrics, lingüístics i artístics del moment. A tots els assistents se’ls hi va fer entrega d’un document on apareixen diferents apreciacions sobre el contingut d’esta carta fundacional, així com una traducció del text original. La commemoració dels 800 anys de Carta Pobla va començar a l’estiu, amb unes jornades, un mercat medieval i una obra de teatre. Ara, i per tancar 2024, s’han fet estes xarrades. Una jornada de clausura que es va complementar amb un potent concert de música medieval que va albergar la Capella del Pilar, i que va anar a càrrec del grup ArteSonado.

En la seua intervenció, Carlos Laliena va recordar que una Carta Pobla «no supose la fundació d’un lloc», però la seua existència és significativa. I en el cas de la Freixneda, ens diu que «es tractava d’un lloc suficientment important de no ser absorbit» per les viles més poderoses i influents de l’entorn, com podien ser Alcanyís, Vall-de-roures i Mont-roig. De fet, Laliena va destacar que «lluny de ser benèvola», la dominació de les viles poderoses era «opressiva», i que «la Freixneda escapés de la dominació aldeana, és una qüestió destacada». Durant la seua intervenció, Laliena va concretar que «les cartes de població són un acord fonamental entre els senyors i els pobladors, els camperols que s’instal·laran en esta població i que constituiran el nucli vital». I el text amague aspectes i informacions que resulten significatives. Primer de tot, «qui són aquells que concedeixen eixa carta de població». També a qui se li concedeix el privilegi, perquè la Carta Pobla és efectiva «tant als habitants que ja viuen a la vila, com a tot aquells que en un futur acudiran». I un tercer aspecte rellevant serà el nom dels nous pobladors, que alhora aporten informació dels seus llocs d’origen.

Per la seua part, la lingüista Maite Moret es va encarregar de parlar «de la particularitat lingüística» del moment. L’experta va recordar que l’Aragó medieval «és un cresol de cultures, com també un cresol de llengües». Així ho reflecteix la Carta Pobla de la Freixneda, en un text escrit originàriament en llatí, tal com confirme la còpia fidedigna que es conserve de l’any 1404, i que està precedida per un breu text en català que indique la validesa notarial del segle XV. En la seua intervenció, Moret va diferenciar entre llengües cultes i vernacles, recordant que a l’Aragó es conserven textos medievals escrits en llatí, àrab i hebreu, com també en aragonès, català i occità. En un període posterior apareixeran els primers textos en castellà, que «en el moment que s’incorporarà en l’escriptura, ho farà d’una manera fulminant». Per part del consistori, el regidor Rubén Esteve, qui ha coordinat la commemoració dels 800 anys de Carta Pobla, va entendre que «les jornades han estat molt interessants» perquè han servit per a explicar qüestions que amague la Carta Pobla i s’ha indagat molt en la història del Baix Aragó.

Aquí pots escoltar una part de la intervenció de Carlos Laliena durant la seua presència a la Freixneda:

Aquí pots escoltar una part de la intervenció de Maite Moret durant la seua presència a la Freixneda:

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Rubén Esteve, regidor de la Freixneda, sobre la celebració dels 800 anys de Carta Pobla:

RUBÉN LOMBARTE