L’escriptora Cinta Mulet presente ‘Hijos de la Tierra’ a la Freixneda
En este poemari, l'autora pose l'estètica i la bellesa literària al servei del missatge i desenvolupe conceptes de denúncia social com la ciutat-granja i el món-granja
La Freixneda ha començat 2025 carregat de propostes culturals. De fet, a primers de gener, la Casa de la Vila va acollir la presentació literària de ‘Hijos de la Tierra. La voz de mi padre’, l’últim poemari creat per Cinta Mulet, autora natural d’Horta de Sant Joan. L’acte, que va estar presidit pel també poeta Juli Micolau i per l’alcalde de la població, José Ramón Gimeno, es va convertir en un petit tast literari de l’obra, la qual transmet un missatge contundent i de denúncia social sobre el model de producció i de consum de la societat capitalista. A este poemari, Mulet desenvolupe el concepte de ciutat-granja i de món-granja, fent una associació bastant orwelliana entre les grans explotacions ramaderes i el funcionament de la ciutat postmoderna, on les persones som esclaves d’un engranatge en el que, per sobre de tot, prioritzen els interessos econòmics i els beneficis de la maquinària productiva.
Precisament, Mulet va explicar que ‘Hijos de la Tierra’ «som animals i persones. També les plantes. Som els éssers vius. És la vida. Este llibre és un poemari de denúncia. Normalment, en poesia guanye l’estètica i la bellesa per sobre del missatge. Però en este cas, l’estètica està al servei del missatge». A este treball literari, Cinta Mulet desenvolupe «el concepte de granges». D’una banda, denunciant com s’està fent la criança dels animals avui dia, «sense cap tipus d’ètica». Però després se submergeix també en els «conceptes de ciutat-granja i món-granja», lligant el model de vida urbana a esta producció industrial de la carn, i en la qual «les persones som víctimes d’un model predador que ens ha convertit en materialistes purs», amb el vist-i-plau «de tota l’administració i de totes les persones que, per la nostra comoditat, entrem en un supermercat i al·lucinem amb els armaris, els fluorescents i l’abundància».
L’autora recorde que «mon pare es va fer granger i es va embarcar en unes construccions molt grans que li van crear molt de patiment». En certa manera, «acuso el meu pare d’introduir el capitalisme al món rural», un espai allunyat de la producció industrial i més en contacte amb la naturalesa. Un llibre de denúncia que alhora, però, és un llibre de defensa de la natura. «Hi ha poemes que directament denuncien eixa desconnexió amb la natura, de manera que este llibre és a la vegada un enaltiment a la naturalesa», reivindicant a la vegada que la producció industrial de la carn «aparte els animals del seu hàbitat. No els deixem estar en contacte amb la terra. No saben què és l’herba, no saben què és el sol, què és l’aire. I em pregunto de quina manera fan la síntesi per a tindre vitamines i la calç dels ossos». Mulet va entendre que «els grangers són víctimes d’un sistema que consent este model productiu».
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Cinta Mulet, poeta d’Horta de Sant Joan, durant la seua visita a la Freixneda:
