Preocupació pel delicat estat del jaciment de les Caigudes de Salbime, al terme de Massalió

El Matarranya no només és paisatge, patrimoni, gastronomia i la seua gent. També és història. De fet, la primera pàgina del que s’acabaria definint com a art rupestre llevantí es va escriure a la nostra comarca. Un llegat arqueològic que, recentment, ha patit un significatiu revès. A finals de febrer, una veïna de Calaceit va anar a fer una ruta pel terme de Massalió, concretament al jaciment de les Caigudes de Salbime, un abric rocós situat relativament a prop del riu Matarranya, a la intersecció entre la N-420 i la carretera A-1412. L’abric en qüestió amague un dels vestigis més interessants de l’art rupestre a la comarca, i que ens transporte al EpiPaleolític. Però la gran sorpresa va ser que, en arribar al jaciment, ni hi havia pintures ni hi havia abric. Es creu que les intenses plogudes de novembre, que en alguns punts del Matarranya es van traduir en més de 400 litros d’aigua en escassa una setmana, podrien ser la causa d’este desperfecte. Preocupe l’estat del jaciment i de les pintures que s’hi amaguen, que es podrien donar completament per perdudes.

La veïna de Calaceit que va trobar el jaciment de les Caigudes de Salbime destrossat va avisar al departament de Patrimoni de Comarca del Matarranya, que és l’entitat que s’encarregue de la senyalització d’estos vestigis que tenim al territori, qui a la vegada es va posar en contacte amb la direcció general de Patrimoni Cultural del Govern d’Aragó, organisme competent en qüestions de patrimoni. Des del govern autonòmic van demanar clausurar el jaciment i retirar la senyalització en qüestió. Els tècnics de la mateixa conselleria d’Educació i Cultura van conèixer ‘in situ’ els desperfectes a les Caigudes de Salbime, i s’està a l’espera de l’elaboració d’un informe que confirme les intervencions que allí s’hi hauran de fer per a intentar recuperar les pintures. Des de la Comarca i des de l’ajuntament de Massalió desaconsellen visitar el jaciment de les Caigudes de Salbime per motius de seguretat. A través dels sistemes de promoció del patrimoni cultural de la Comarca es recorde també que «la ruta el Salbime de Massalió estarà tancada al públic fins a nou avís».

25 anys de la declaració de la UNESCO
L’any 1903, fa més de 120 anys, el reconegut arqueòleg Juan Cabré va descobrir al barranc del Calapatà, al terme municipal de Queretes, unes figures de colors rojos i negres pintades en un abric rocós gairebé exposat a l’aire lliure. A la nostra comarca, sense ser-ne del tot conscient, Juan Cabré va identificar els primers vestigis del que s’acabaria anomenant com art rupestre llevantí. De fet, la descoberta de Juan Cabré a la Roca dels Moros va atraure importants prehistoriadors pel territori, com va ser l’abat francès Breuil, qui sortosament, i en una estada per la nostra comarca, va descobrir nous vestigis d’art llevantí al jaciment dels Gascons. Actualment, en l’arc mediterrani de la península ibèrica hi ha identificats 758 abrics rocosos, coves o barrancs amb pintures d’estes característiques. Al Matarranya en destaquen la Roca dels Moros, els Gascons i la Font de la Bernarda de Queretes, les pintures de la Fenellassa de Beseit, així com les Caigudes de Salbime de Massalió. Uns vestigis que l’any 1998 van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

A través del projecte Matarranya Rock Art, la Comarca del Matarranya va impulsar en el seu dia una ferramenta virtual que fa una restitució digital de l’art rupestre existent al territori. Gràcies a esta aplicació, es pot comparar l’estat actual de les pintures rupestres, com eren les pintures en el moment que van ser descobertes i les restitucions digitals que s’hi han fet. El programa ens permet visitar, des del nostre dispositiu, la Roca dels Moros, Els Gascons, Font de la Bernarda, La Fenellassa, Els Secans, així com les Caigudes de Salbime. La solsida que ha afectat el jaciment ibèric de Massalió preocupe el territori, que veu perillar un dels seus vestigis més antics, el qual ens parle dels primers artistes identificats al Matarranya, i que ens obligue a fer un viatge de més de 8.000 anys. La comarca té multitud de jaciments associats als primers pobladors, com jaciments paleolítics i ibers. Entre els espais més visitats entre veïns, turistes i apassionats de la història, destaquen el poblat ibèric de Sant Antoni de Calaceit, el museu Juan Cabré o els túmuls funeraris de Queretes.

RUBÉN LOMBARTE