El Museo de Teruel i la Fundació Germán López i Marián Sanz presenten una exposició dedicada a Joaquim Chancho
Del 14 de juny al 17 d'agost, la mostra es podrà visitar al centre expositiu de Queretes, subseu del Museu de Terol
El Museo de Teruel i la Fundació Germán López i Marián Sanz presenten la primera exposició individual a Aragó dedicada a l’artista Joaquim Chancho (1943). Del 14 de juny al 17 d’agost, el centre de Queretes, subseu del Museu Provincial a la comarca del Matarranya, acull la mostra ‘Joaquim Chancho. Anys 80. De la interrogació a l’acció’. Es tracta de la primera exposició que s’inaugura en este espai des que ha entrat a formar part del Museo de Teruel com a subseu.
Esta exposició convide el visitant a analitzar i explorar l’obra de l’artista tarragoní, traçant un recorregut per la seua trajectòria. En esta ocasió s’ha aconseguit conformar una proposta expositiva de més de 25 obres de Chancho, entre pintures i papers, seleccionades del seu treball en la dècada dels anys 80, un període transcendental en el desenvolupament de la seua carrera. Moltes d’estes obres s’exposen per primera vegada. La mostra s’inaugura dissabte 14 de juny a les 12 hores i podrà veure’s dijous, divendres i dissabtes, així com festius: de 10 a 13 i de 17 a 20 hores. I els diumenges de 10 a 13 hores.
Marc Domènech, comissari de l’exposició, indica que està organitzada en dos parts: una primera que analitza els límits plàstics aconseguits per Chancho entre finals dels 70 i principis dels 80 i una segona que mostra com l’artista adopta unes composicions més simples i de traços més lliures. Doménech explica que “les obres de finals dels 70 i principis dels 80 són obres que pivoten essencialment en la necessitat de superar la tendència minimalista que a partir dels anys 60 es va anar estenent per Europa i Amèrica i que molts artistes espanyols van abraçar per a proposar una alternativa a l’informalisme”.
Biografia de Joaquim Chancho
Joaquim Chancho naix a Riudoms en 1943. Comença el seu aprenentatge artístic a l’Escola del Treball de Reus en 1960 i de seguida s’incorpora a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on realitza una pintura figurativa amb elements constructius. Després d’un breu període informalista, en 1970 viatja a París becat per la Fundació d’Art Castellblanch i comença a combinar la geometria amb el gest. En 1973 rep una beca de la Fundació Juan March de Madrid. La seua pintura comença a incorporar transformacions lineals a base de seqüències i sèries d’elements sígnics i cal·ligràfics.
Durant la dècada dels 80 passa una època de crisi en la qual fa els anomenats ‘Treballs de Mesa‘ abandonant els suports tradicionals de paret. En 1987 inicia la col·laboració amb l’Escola Eina de Barcelona que s’allargarà fins a 1997. L’any 1993 és doctorat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i comença la seua activitat com a professor titular de Belles Arts en esta universitat.
Cap a finals dels 90 se succeeixen nombroses mostres institucionals i en galeries privades, tant individuals com col·lectives, com a MACBA (Barcelona), Centre d’Art Caixa de Burgos (Burgos), Tecla Sala (l’Hospitalet de Llobregat), Fundació Caixa Tarragona (Tarragona), Fundació Vilacasas (Barcelona).
L’any 2000 entra com a Catedràtic de Pintura en la Facultat de Belles Arts per la Universitat de Barcelona. En l’actualitat continua treballant en el seu taller del Pla de Santa Maria (Tarragona).
