Tres espais del Matarranya se sumen a la Llista Roja d’Hispania Nostra

La Llista Roja de Patrimoni en Risc d’Hispania Nostra, una associació dedicada a la defensa i promoció del patrimoni cultural i natural, ha incorporat este mes de juny tres elements més de la comarca del Matarranya. Es tracta de l’Ermita de la Magdalena i el Mas de Sant Miquel d’Espinalvà, ambdós situats a Vall-de-roures, i l’Ermita de Santa Bàrbara a Mont-roig. La inclusió d’estos béns ha estat impulsada per Gonzalo Soriano, un historiador local. Segons Soriano, “este patrimoni que tenim, que és molt gran i moltes vegades està bastant malament, només es pot recuperar si es treu de l’oblit”. És per això que a través de la divulgació amb el podcast Arde Bizancio i ara amb este toc d’alerta a través d’Hispania Nostra posa el seu granet de sorra perquè estos espais no es perguen.

En concret, l’Ermita de la Magdalena, datada del segle XVI, és un lloc carregat de tradició i llegendes, que es troba en un estat de deteriorament avançat. Es tracta d’una cova on es conserva un gran arc d’entrada, parts de la façana i la porta de l’antiga ermita, així com la façana de la casa de l’ermità. “És una coveta superxula, superbonica, on estan les restes d’una antiga ermita i també de la casa de l’ermità. I és un lloc preciós on antigament s’anava a fer la processó. Però s’està caient a trossos i el vandalitzen cada dos per tres”, explica Soriano.

Pel que fa al Mas de Sant Miquel d’Espinalvà, un complex d’origen medieval que es remunta al segle XIV, inclou una ermita, dos masies i dependències agrícoles. Esta “masada enorme, preciosa” va ser, fins i tot, un punt estratègic durant les Guerres Carlines, servint com a quarter, apuntava l’historiador. També va servir, igual que la Magdalena, com a refugi del maquis. Avui, la seua inclusió en la Llista Roja es deu al seu “estat avançat de deteriorament, amb molts espais en perill de col·lapse”.

A estos dos indrets s’hi va afegir ahir mateix l’Ermita de Santa Bàrbara a Mont-roig. Esta ermita està referenciada ja el 1324 i va ser reconstruïda l’any 1803, quan va adquirir el seu aspecte barroc-neoclàssic actual. Annex hi ha la casa de l’ermità. Era costum que cada 4 de desembre la gent del poble anés en romeria fins a l’ermita, on celebraven missa. Segons l’informe, es troba en un estat de conservació precari amb zones en molt malmeses i amb perill d’esfondrament i despreniments. De fet, hi ha elements que només conserven els murs.

Estos llocs, “malgrat la seua rellevància cultural i històrica, són desconeguts per una part de la població local i forma part de la nostra història, no s’ha de deixar caure”, afegeix l’historiador. En este sentit, la Llista Roja d’Hispania Nostra té com a objectiu identificar elements del patrimoni cultural espanyol en risc i alertar sobre la necessitat d’intervencions per a la seua conservació.

Més espais en perill al Matarranya
El Matarranya ja comptava amb altres elements patrimonials en esta llista: la Presó o Torre del Penal i la Fàbrica Bonica de Vall-de-roures i el Santuari de la Verge de la Gràcia de la Freixneda. Gonzalo Soriano fa una crida a les institucions i a la societat a prioritzar la conservació d’estos béns. No es tracta de grans reconstruccions, sinó de “consolidar-los, evitar que caiguen. Una intervenció de mínims, perquè ens dure uns anys més”. I la seua creuada no acaba aquí, perquè té altres espais en perill documentats, com el Molí Vell de la Freixneda.

I és que la pèrdua d’estos espais no només significa la desaparició d’estructures físiques, sinó també la desaparició de la història i tradicions associades a ells. Soriano recorda les historietes i les anècdotes que li contava la seua iaia, com “la del masover que se li va aparèixer la Verge, i per això es va crear la Magdalena” o com “els veïns de Vall-de-roures anaven en romeria al Mas de Sant Miquel i adornaven els balconets amb caragols lligats en cordells, que feien sorollet amb el vent”.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a l’historiador Gonzalo Soriano sobre la inclusió de l’ermita de la Magdalena i de Sant Miquel d’Espinalvà a la llista roja d’Hispania Nostra:

MARTA JIMÉNEZ