El museu Juan Cabré de Calaceit acull una exposició de Fernando Navarro

El Museu Juan Cabré de Calaceit va inaugurar la setmana passada l’exposició ‘¿He roto algo? Apología del fragmento’, de Fernando Navarro. La mostra, que podrà visitar-se fins al 31 de gener de 2026, uneix dos de les disciplines practicades per l’artista terolenc de manera més extensa i diversa al llarg de la seua dilatada trajectòria: l’escultura i el collage. Encara que se l’identifiqui sobretot per la seua obra escultòrica, molt més exposada durant les últimes cinc dècades i present com a obra pública en diferents localitats aragoneses, inclosa Calaceit, en esta ocasió es presta especial atenció a la faceta de Navarro com a “excel·lent, imaginatiu i molt prolífic collagista”.

Fernando Navarro, figura clau del panorama artístic aragonès, torna a Calaceit amb la que és la seua tercera exposició al Museu Juan Cabré, una mostra que, segons el mateix artista, intenta “trencar alguna barrera que transcendeixi a l’art convencional i aconseguir una cosa sublim”. Les 29 obres exposades, en la seua majoria les ha creat en este primer quart de segle. Destaquen els collages de la seua sèrie ‘Dünner karton’ (2018), peces sobre paper elaborades amb cartolines fragmentades que al·ludeixen als moviments culturals i tendències artístiques que han nodrit el seu ideari, com el futurisme, el dadaisme o la Bauhaus.

Quant a les escultures, es caracteritzen ser estructures metàl·liques que al·ludeixen a les figures geomètriques del cercle, el triangle i el quadrat, tan presents en les avantguardes. Estan realitzades amb xapa d’acer i esmaltades amb els vibrants colors que identifiquen la seua obra. Navarro defineix les seves escultures com a “peces fortes per la duresa del material, però el color els dona una suavitat i les eleva”.

Calaceit, epicentre cultural
L’exposició és un testimoniatge del vincle de Fernando Navarro amb Calaceit. “La primera vegada que vam venir amb la meua dona i les meues filles va ser l’any 79”, i des de llavors acudeixen tots els estius. Navarro reflexiona sobre el magnetisme de Calaceit per als artistes, atribuint-lo a una sort d’efecte crida i a la tranquil·litat de l’entorn. Encara que lamenta la mort de figures com Ángel Crespo i Pilar Gómez Bedate, Albert Ràfols-Casamada, Natacha Seseña o José Donoso, els qui també van trobar inspiració en el Matarranya, confia que noves les generacions d’artistes continuen descobrint l’encant del lloc. “Suposo que hi ha gent jove que ve, que no conec, artistes que continuaran fent la seua vida i per a ells representarà el mateix que per a mi va representar fa 20, 30 o 40 anys”, afirma.

MARTA JIMÉNEZ