Un barco de l’Edat del Bronze naufraga a la piscina de Vall-de-roures
Els jóvens de la localitat van poder participar en una proposta lúdico-educativa, en la qual es van convertir en arqueòlegs subaquàtics
Un dels jaciments arqueològics més fascinants de la història no es va trobar sota terra, sinó al fons del mar, i este estiu es va recrear a la piscina municipal de Vall-de-roures. A través de la iniciativa “Uluburun: Un naufragio en tu piscina“, de la ‘start-up’ de la Universitat de Saragossa, Arqueología y Didáctica, va portar l’experiència de la investigació subaquàtica d’una manera lúdica i educativa, i capgirant els mètodes tradicionals d’aprenentatge. L’objectiu principal va ser comunicar l’apassionant món de la investigació arqueològica a tots els públics, especialment als xiquets, els quals van submergir-se, literalment, en la història. L’activitat, liderada pels arqueòlegs Andrés García-Arilla Oliver i Héctor Conget, va transportar els participants a l’Edat del Bronze. En concret, a la piscina coberta es va instal·lar una rèplica exacta de la part central de les restes de l”Uluburun’, un vaixell que es va enfonsar al segle XIV aC a la costa de Turquia i que es va localitzar l’any 1984.
L’Uluburun va ser un vaixell mercant que transportava objectes de diferents cultures del Mediterrani oriental, d’Egipte, la Grècia micènica, Mesopotàmia, Xipre o el món hitita. La seua excavació va revelar la gran interconnexió i el comerç que existia en aquella època. L’arqueòleg explica que l’excavació d’este vaixell va ser un repte logístic, durant deu anys es van rescatar 17.000 objectes a 60 metres de profunditat. “El vaixell estava intacte, amb tota la mercaderia a bord i la seua interpretació va canviar totalment la idea que es tenia de les últimes fases de l’edat de bronze”, apunta.
A la recreacció de Vall-de-roures es van rescatar 17 objectes, entre ells hi havia des d’àmfores, fins a instruments musicals, tots ells escollits amb una finalitat didàctica. Un dels més destacats va ser un segell egipci d’un escarabat amb el nom de Nefertiti, que va permetre als participants datar el naufragi del vaixell al segle XIV aC, que és quan va viure la faraona. L’activitat va donar als participants l’oportunitat d’acostar-se a la investigació arqueològica seguint el mètode científic. Sota l’aigua, van descobrir i extreure restes, anotant en llibretes les coordenades exactes de cada objecte. “Aprenen com es fa una excavació sota el mar”, va dir l’arqueòleg. Esta dinàmica serveix per a explicar un concepte clau: el context arqueològic. García-Arilla va destacar que la informació no està només a l’objecte, sinó també en la seua posició. Este aprenentatge vivencial ajuda a entendre per què l’espoli arqueològic és tan perjudicial. “Si no apuntem la posició de la peça en el moment de ser extreta del seu context i de la seua posició estratigràfica, es perd part de la informació”, va detallar.
Amb esta iniciativa, Arqueología y Didáctica pretén generar vocacions i despertar la curiositat per un camp sovint desconegut. “Espanya és el segon o tercer país del món amb més patrimoni submergit, aquí hi ha una riquesa enorme i fascinant, i és un fet que caldrà abordar de forma seriosa i profunda”, va afirmar l’arqueòleg. L’activitat, emmarcada dins la Setmana Cultural de la localitat, va ser un èxit amb la participació de diferents grups de jóvens. Una proposta que va demostrar que la ciència i la història es poden aprendre d’una manera divertida, pràctica i refrescant. A través del joc, els jóvens van raonar sobre les evidències, van extreure conclusions i, sobretot, es van endur una lliçó de la història que va molt més enllà dels llibres.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Andrés García-Arilla sobre el taller d’arqueologia aquàtica que es va viure a les piscines de la capital del Matarranya durant la seua Setmana Cultural:
