Un projecte audiovisual pose en valor el patrimoni musical de la província dels segles XVI, XVII i XVIII
La iniciativa rescate, entre altres, la figura de Rafael Anglés, músic nascut a Ràfels el 1730 i que va ser l'organista principal de la Catedral de València durant 54 anys
El patrimoni musical dels segles XVI, XVII i XVIII serà més accessible que mai gràcies a un projecte audiovisual que ha rescatat la polifonia i la música per a tecla dels grans compositors provincials d’aquell període. Un interessant recorregut que fa parada també al Matarranya, rescatant un dels seus músics més prolífics. Ens referim a Rafael Anglés, nascut l’any 1730 a Ràfels, i qui va ser organista principal de la Catedral de València durant 54 anys. El projecte en qüestió, batejat com a ‘Patrimonio musical turolense’, ha estat impulsat pel Instituto de Estudios Turolenses (IET) de la Diputació, a través de l’organista i conseller científic de la institució, Carlos Paterson, així com del grup Capilla del Siglo de Oro. El projecte audiovisual conste de sis vídeos, on apareix material inèdit i obres interpretades de les quals només se n’havien publicat les partitures. L’objectiu d’esta iniciativa passe per donar a conèixer la rica vida musical que hi havia a la Catedral de Terol, de la qual en sabem ben poc.
Els vídeos, que ja estan disponibles al canal de Youtube de la Diputació Provincial, es van presentar en un acte al Bisbat de Terol, amb la presència del president de la Diputació, Joaquín Juste, la vicepresidenta i diputada delegada de l’IET, Beatriz Martín, la mateixa directora de la institució, Inmaculada Plaza, i l’expert Carlos Paterson. Precisament, i sota la direcció de Paterson, el grup ‘Capilla del Siglo de Oro’ interprete peces de diversos compositors al marge de Rafael Anglés, com serien Philipe Baltassar, natural de Villarroya de los Pinares, Clemente Barrachina, de qui se sap que va morir a Albarrasí, Cristóbal Galán, Joseph de Torres i Joseph Ximénez. La selecció d’estes obres polifòniques, que inclou la ‘Sonata 7’ de Rafael Anglés, així com ‘Batalla del sexto tono’ de Joseph Ximénez, mostre les millors habilitats compositives dels sis músics en el tractament de la policoralitat, el contrapunt, l’harmonia i l’expressivitat. En els segles XVI i XVII, la Catedral de Terol, la Catedral d’Albarrasí i l’església d’Alcanyís van ser els principals centres de producció musical.
Segons es va explicar durant la presentació oficial, este projecte naix de la necessitat de fer accessible al públic un material que ja s’havia publicat en partitura gràcies al treball d’investigació de Jesús María Muneta i José Martínez Gil, que van catalogar els fons musicals de les principals catedrals de la província. De fet, el mateix IET va publicar partitures de Muneta, i Martínez Gil va presentar l’any 2011 la seua tesi doctoral ‘La música en la catedral de Teruel 1577-1719’, un treball acadèmic fonamental. I és que la música espanyola va viure un període d’esplendor durant aquells segles, amb múltiples capelles musicals i l’orgue com a eix central. Les seus que disposaven de major pressupost, com la de Terol, tenien un mestre de capella que componia expressament la música per a la litúrgia i les festivitats. Els llocs de rodatge dels vídeos, com per exemple la Catedral de Terol, l’església de Sant Pere de Terol o l’Església de Calamocha, es van utilitzar per la bellesa i la singularitat del seu orgue o el seu baldaquí.
Sobre la figura de Rafael Anglés
Tot i que personatges il·lustres com Francisco Turull, Desideri Lombarte o Braulio Foz són popularment reconeguts al Matarranya, la figura de Rafael Anglés sovint passe desapercebuda per al gran públic. Este compositor i organista, nascut a Ràfels l’any 1730, va ser un autèntic referent musical i artístic a València, on va ostentar durant més de mig segle la plaça d’organista principal de la catedral. Ara fa quatre estius, el seu Ràfels natal li va retre homenatge, en un acte on l’organista Ignacio Ribas va recordar que Anglés era “molt respectat a València”, i el va descriure com un músic “de gran importància” i un erudit amb una gran formació humanística. Anglés es va formar a la col·legiata d’Alcanyís i va obtindre la plaça de València després que el guanyador, Manuel Narro, hi renunciés. Tot i que només es conserven aproximadament un centenar de peces breus de la seua obra, Anglés, que va succeir Vicent Rodríguez (qui a la vegada va succeir Joan Cabanilles, un dels grans del barroc ibèric), és considerat un compositor amb un estil molt comparable al del Pare Soler.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Carlos Paterson, que ha estat l’expert encarregat de coordinar este projecte de recuperació de la música i els compositors històrics de la nostra província:
