Els xiquets de la Freixneda arrastren els Calderons pels carrers del poble
Com cada 5 de gener, i fidels a la tradició, els veïns del poble han tret els seus Calderons per a fer de valent soroll i recordar-los als Tres Reixos d'Orient que han de portar regals per les seues cases
El matí del 5 de gener és un dels moments més bonics i emotius per als xiquets i xiquetes de la Freixneda. I és que arribe la Tradició dels Calderons, un d’aquells moments més icònics i únics del Matarranya. Tot i el pas de la borrasca Francis, que al nostre territori s’ha traduït bàsicament en fred, les famílies del municipi s’han reunit a la plaça Major per a complir amb un ritual que uneix generacions. Després d’una xocolatada popular i una foto de família davant del Pi de Nadal, xiquets i adults han arrastrat els seus Calderons. Paelles velles, cassoles, llaunes i pots de pintura, lligades amb cordes que els iaios i iaies han supervisat i posat a punt els dies previs, han començat a desfilar pels carrers del poble. Enguany, l’itinerari ha variat una mica. S’ha eixit de la plaça i s’ha marxat primer pels carrers del Soldevila, per a continuació tornar a la plaça i seguir fent soroll per la part alta de la Freixneda.
La tradició d’arrastrar els Calderons té una funció ben pràctica: fer de valent soroll i evitar que els Reixos passen de llarg. En un municipi tan costerut i una mica apartat de la carretera general, els avantpassats de la Freixneda van entendre que el soroll era la millor manera de demostrar que hi vivien xiquets al poble. Tal com recorde Belén Beltrán, veïna de la població, en temps on molta gent no sabia ni llegir ni escriure i fer la Carta de Regals no era una cosa arrelada, aprofitar les paelles, les cassoles i altres tracalets en desús i arrastrar-los pels carrers es va convertir en l’enllaç directe entre els més menuts de la casa i els Reixos d’Orient. Per a la Belén, que porte més de dos dècades arrossegant els mateixos Calderons pels carrers del seu poble, este soroll s’ha convertit en “l’harmonia que acompanye el Dia de Reixos”. Una forma única i icònica de viure la festa i que salte de generació en generació.
Per damunt de tot, el 5 de gener és el dia dels xiquets. Però també un punt de retrobament familiar, enfortint eixe vincle entre néts i iaios. Moltes famílies que viuen fora, com és el cas de la Belén, passen el Dia de Reixos a la Freixneda per a no perdre’s este ritual. I no sol això. Arrastrar els Calderons és també la música col·lectiva d’un poble que se sent orgullós dels seus costums, on cada 5 de gener s’ix al carrer per a fer de valent soroll i recordar-li als Reixos que també han de fer parada per la Freixneda. Xiquets, pares i iaios han fet la seua labor. Ara només falten que el reclam dels Calderons haja arribat a orelles dels Reixos, i que com cada 5 de gener, els Tres Mags d’Orient passen per les cases de tots els veïns del poble.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Belén Beltrán, veïna de la Freixneda, sobre la celebració de la tradició dels Calderons. Xiquets i adults han fet la volta pel poble arrastrant els seus calderons en un dia marcat pel fred i per les emocions:
