La biografia de Ramón Segura rescate de l’oblit un dels polítics més rellevants del Matarranya

La memòria històrica del Matarranya ha rescatat de l’oblit una de les seues figures més rellevants i, paradoxalment, més desconegudes amb la publicació de la biografia ‘Del poder al paredón. Ramón Segura, presidente de la Diputación de Teruel (1891-1936)’. Escrit a quatre mans per l’historiador Serafín Aldecoa i el periodista natural de Vall-de-roures Lluís Rajadell, l’obra pose llum a la trajectòria de qui va ser l’últim president de la Diputació de Terol durant la Segona República. En una entrevista recent a matarranya.media, Rajadell va reconèixer, amb sorpresa, que tot i ser natural del Matarranya, mai havia sentit parlar de Ramón Segura fins que va exercir de periodista fora de la comarca. Un complet desconeixement en el seu poble natal que només s’explique per l’enorme llosa que va imposar el franquisme sobre els perdedors de la Guerra Civil. Ramón Segura no va ser un personatge secundari. Va ser una peça central del republicanisme progressista de la província, arribant a exercir com a governador civil accidental i participant en la redacció de l’Estatut d’Autonomia de Casp. El llibre, que ha comptat amb una profunda investigació en hemeroteques i d’arxius, pretén dignificar la imatge d’un home de la perifèria que va governar amb un tarannà mediador i profundament lligat a les seues arrels matarranyenques, trencant un ostracisme que ha durat pràcticament un segle.

L’obra aprofundeix en la singularitat d’un polític que, tot i ostentar la màxima autoritat provincial, va mantindre sempre la seua residència a Vall-de-roures. En una època de comunicacions precàries i de viatges molt lents, Segura representava el poder des de la perifèria, exercint de pont entre el Matarranya i la capital. Segons apareix en un article que va publicar ‘Diario de Teruel’ al gener, on el periodista Miguel Ángel Artigas parle amb tots dos autors, el polític destacava per una hiperactivitat inusual, recorrent la província en automòbil per a mitjançar de manera personal en conflictes laborals, i molt especialment al Baix Aragó. Este tarannà conciliador, però, no el va salvar de la tragèdia. El títol del llibre resumix perfectament la seua caiguda als inferns. En el moment de major pes polític, i amb l’esclat del cop d’estat de 1936, és detingut i traslladat al Seminari de Terol. Rajadell va explicar que la seua pista es perd definitivament a partir d’una ‘saca’ de presos documentada el 18 d’agost de 1936 pel testimoni de l’escriptor Ildefonso Manuel Gil, present també al Seminari de Terol. Aquell dia, Ramón Segura va desaparèixer per sempre més víctima de la repressió a la rereguarda franquista. Un destí que va convertir una figura clau de la República Espanyola en un nom esborrat, en una mena de ‘damnatio memoriae’ que Aldecoa i Rajadell rescaten a través d’este llibre.

El misteri que envolte la seua execució i la ubicació de les seues restes mortals continuen sent, a dia d’avui, una incògnita absoluta. El seu fill, Joaquín Segura, a qui a l’exili als Estats Units se’l coneixerà com a Jack Segura, dedicarà gran part de la seua vida a intentar resoldre el destí final de son pare, viatjant en diferents ocasions sense èxit a Terol i a Vall-de-roures. Rajadell detalle com la recerca de la família només va topar amb el testimoni oral de l’escriptor Ildefonso Manuel Gil, una pista valuosa, perquè ens serveix per a situar aquell fatídic 18 d’agost de 1936, però insuficient per a localitzar la fossa on, presumiblement, va ser enterrat de manera anònima. Este silenci documental és precisament el que el llibre pretén trencar, aportant també el vessant més humà i empresarial de Ramón Segura gràcies a fotografies inèdites i testimonis. Qui va ser el president de la Diputació de Terol abans d’esclatar la guerra conserve descendents al Matarranya, a Galícia i als Estats Units. Amb la presentació de l’obra pròximament a De bat a bat Llibres de Calaceit, el Matarranya tindrà l’oportunitat de retrobar-se amb la vida de Ramón Segura. Una biografia que tanque un cercle de reparació que pose rostre i context al passat republicà, reivindicant la dignitat d’un home que, des de la perifèria, va ser capaç de liderar la política provincial en un dels moments més convulsos del segle XX.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet al periodista i escriptor Lluís Rajadell al voltant de la figura política i humana d’en Ramón Segura, un dels polítics més rellevants i desconeguts que ha vist el Matarranya:

RUBÉN LOMBARTE