L’univers creatiu de Pablo Gargallo emergeix en el fred de Làtvia de la mà de Lluís Ribalta Coma-Cros
L'escultor de Calaceit tanque la temporada de festivals de gel i neu a l'est d'Europa i el Quebec reivindicant el llegat del mestre de Maella i el bestiari popular català
A primers d’any a Harbin, la Xina. I ara a Làtvia i al Quebec. L’escultor de Calaceit Lluís Ribalta Coma-Cros ha tancat la temporada de festivals de neu i gel del present 2026 amb dos expedicions pràcticament consecutives on ha treballat l’escultura efímera de gran format. A Làtvia, Ribalta Coma-Cros va formar equip amb Pepe Palacios, amb qui va retre homenatge al gran escultor Pablo Gargallo a través de la reinterpretació d’algunes de les seues obres més sonades. Posteriorment, es va desplaçar fins al Canadà per a participar a un festival al Quebec on va unir forces amb la catalana Íngrid Tost i la quebequesa Marisol Josee. Dos experiències més que se sumen a la sòlida trajectòria de Lluís Ribalta Coma-Cros en escultura a temperatures extremes, permetent-li crear peces efímeres arreu del món i demostrant, alhora, que l’art efímer i la inspiració del Matarranya pot dialogar perfectament amb els paisatges més gèlids del planeta.
En la seua experiència al Quebec, Ribalta Coma-Cros va decidir convertir el bestiari popular català en gel, esculpint la figura del Marraco de Lleida, una obra que va connectar amb el públic pel simbolisme que té entre el públic infantil. Segons va recordar l’escultor, “vam decidir captar esta figura, la qual té la seua història. Els nens petits, quan deixen el xumet, l’hi entreguen al Marraco”. Una peça que no només va destacar pel volum de la neu, sinó per la inclusió de xumets fets de gel transparent i una il·luminació interior que li donava una força especial. Ribalta va confessar que va ser un repte visual. “Donava bastant joc fer el Marraco amb neu i el nen i els xumets que entreguen amb gel, posant llums a sota”. Fins i tot van aprofitar uns canelobres de gel reals, i que van servir per a simular les dents de la bèstia. “La Marisol va parlar amb un amic que en tenia uns quants a la fatxada de casa, i ens els va portar. Així, teníem unes dents ben afilades i totalment naturals per a l’escultura”.
D’altra banda, la presència a Làtvia va servir per retre un homenatge a Pablo Gargallo, adaptant el llenguatge del gran mestre de Maella al gel. Ribalta Coma-Cros i Pepe Palacios van reinterpretar el cap de ‘El Gran Profeta‘, una obra que va plantejar seriosos reptes sobre la seua estabilitat. “Els tècnics deien que no veien clar que pogués aguantar perquè no tenia massa base, però al final ho vam resoldre”. A la vegada, i en la seua obra individual, l’escultor de Calaceit va immortalitzar la ‘Greta Garbo con pestañas‘ de manera molt fidedigna. Per a Ribalta Coma-Cros, reivindicar Gargallo a l’estranger resulte un acte de justícia. “Per a mi, Pablo Gargallo i Juli González van ser els grans renovadors que van trencar amb l’escultura massissa”. A l’hora d’immortalitzar en gel estes obres, l’escultor va treballar amb plantilles a mida real que li van preparar des de Gràfiques del Matarranya, i que recorde a la tècnica que utilitzava Gargallo amb els seus cartrons, jugant amb el buit i el ple.
Lluís Ribalta Coma-Cros tanque esta temporada d’escultura en fred amb la satisfacció d’haver rebut el premi del públic al Quebec, una distinció que feia temps que volia sumar al seu currículum. I tot, gràcies al suport que va obtenir via telemàtica “d’esta part de l’Atlàntic”. Amb el desgel, Ribalta ja plantege nous reptes, com ara els festivals d’arena de l’estiu. L’escultor de Calaceit també va donar les gràcies a la Íngrid Tost, la Marisol Josee i en Pepe Palacios per fer equips de treball, perquè sense esta col·laboració seria impossible assistir a festivals internacionals.
Aquí pots escoltar l’entrevista que hem mantingut amb l’escultor de Calaceit Lluís Ribalta Coma-Cros, present als festivals de neu i de gel de Làtvia i del Quebec. Parlem d’estes experiències a països que aposten per l’escultura efímera:
