Ana Santos sembre memòria i genealogia a ‘De bat a bat Llibres’ de Calaceit
Qui fora la directora de la Biblioteca Nacional presente 'Sembrar palabras' (ed. Espasa), un assaig sobre la lluita de les dones per l'educació, la lectura i l'escriptura
L’espai De bat a bat Llibres de Calaceit va esdevindre el dissabte un refugi de reflexió i de memòria amb la presència de Ana Santos. Qui fora directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya va presentar al Matarranya ‘Sembrar palabras’ (Premi Espasa 2025), un assaig que trace una crònica de cinc segles sobre la dificultat de les dones per accedir a l’educació i manifestar les seues idees. En una conversa interessant amb la professora de la Universitat de Saragossa, Ángeles Ezama, Santos va explicar com la lectura ha estat una ferramenta fonamental perquè les dones pogueren “prendre les regnes de la seua vida”. L’autora va destacar que el llibre naix d’una certa “deformació professional”, vinculant estretament la història de les biblioteques amb l’emancipació femenina. Per a Santos, aquelles dones que es van atrevir a escriure i els hi deixaren publicar, van ser clau perquè “altres dones d’altres generacions pogueren llegir-les, seguir escrivint i seguir sembrant paraules”.
L’autora va posar especial èmfasi en la fragilitat dels drets conquerits, recordant la fractura traumàtica que va suposar la fi de la Segona República i l’arribada de la dictadura franquista. “Estos drets es van perdre i les dones van tornar a una situació similar a la de 400 anys enrere, recloses a casa”, va advertir Santos. Durant el col·loqui, van aparèixer noms clau com Concepción Arenal, Rosalía de Castro, Rosa Chacel o María Zambrano, figures que segons l’escriptora, no es definien necessàriament com a feministes sota el prisma actual, sinó com a éssers humans que volien denunciar l’opressió. Ana Santos va recordar que fins a l’any 1912 les dones no van poder matricular-se oficialment a la universitat, un fet que impedia qualsevol independència econòmica i condemnava la curiositat intel·lectual a l’autodidactisme i al silenci d’uns matrimonis de sotmetiment.
L’acte va tindre un component emocional destacat, perquè Ana Santos manté un vincle de sang molt fort amb el Matarranya. La seua iaia, de cognom Llombart, era de Beseit. De fet, conserve casa a la població. L’autora es va mostrar “encantadíssima” de participar en la vida cultural d’una comarca que sent com a pròpia, elogiant la labor de ‘De bat a bat Llibres’ com un espai “gairebé màgic” amb un fons editorial seleccionat amb criteri. La seua intervenció va significar també una crida a la responsabilitat col·lectiva per cuidar el llegat cultural rebut, entenent que la paraula sembrar és un símbol de continuïtat. I és que les paraules escrites en el passat són les llavors que han permès a les dones d’avui parlar amb veu pròpia. La presentació no només va suposar una presentació literària, sinó un reconeixement a la genealogia de dones que, des de la resistència, van fer de la literatura el seu espai de llibertat.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Ana Santos durant la seua visita a ‘De bat a bat Llibres’ de Calaceit, on dissabte a la tarde va presentar ‘Sembrar palabras’, un assaig sobre la dona i la paraula:
