Emma Zafón: “Hem de superar la folklorització i la fascinació romàntica envers el món rural”

La biblioteca municipal de Pena-roja va acollir durant el passat Pont del Pilar la presentació de ‘La mare’ (Grup 62), l’última novel·la de l’escriptora valenciana Emma Zafón. Després de la bona acollida que fa uns anys va tindre al mateix municipi la seua obra anterior, ‘Casada i callada’, l’autora va reaparèixer pel Matarranya per a compartir amb els lectors les claus d’un treball literari que retrate amb un to desenfadat, irònic i d’aciditat crítica les dinàmiques socials de les comarques de l’interior de Castelló. A través de les vivències i la trajectòria de tres germans pertanyents a les generacions nascudes entre el final del franquisme i els inicis de la democràcia, el llibre construeix un paisatge humà molt pròxim on afloren les desigualtats de gènere, els equilibris familiars i la distribució de les cures. La publicació, que ha obtingut una bona recepció, tant a Catalunya com al País Valencià, aprofite escenaris reals i el sentit de l’humor per a abordar, des de la quotidianitat, temes d’abast polític i social com el feminisme, les dificultats de la classe treballadora o la realitat del medi rural.

Pel que fa al to narratiu de la seua última novel·la, Zafón va relatar en una entrevista a esta casa que la intenció principal ha sigut traslladar a la literatura l’humor propi dels pobles de Castelló, un registre que “va molt en l’ADN valencià. Però una cosa és trobar-te’l al bar, i l’altra és plasmar-lo en literatura sense que quede forçat o ridícul”. En este sentit, l’escriptora va reconèixer que trobar eixe to no va resultar senzill, tot i que “una vegada el vaig trobar, la cosa va anar bastant automàtica”. Comparant-la amb la novel·la precedent, Emma Zafón va destacar el canvi en el perfil de les protagonistes i en els conflictes que s’hi exposen. De fet, a ‘Casada i callada’ s’hi reflecteix “una generació de dones del baby boom que es va empassar molts convencionalismes, tradicions i molta violència”. En canvi, a ‘La mare’, trobem “una generació més recent, on les situacions no són de violència explícita, sinó de desigualtats més suaus o interioritzades que els personatges, que són bones persones, afronten des de la pròpia quotidianitat”.

Durant la conversa, l’escriptora va analitzar la recepció de l’obra des de l’àmbit urbà i la mirada sovint condescendent que viu la ruralia, entenent que “hem de superar la folklorització i la fascinació romàntica envers el món rural”. En este aspecte, Zafón va assenyalar que les problemàtiques centrals de la història, com els desequilibris en les cures de la família, són comunes a qualsevol entorn, si bé no va amagar les actituds paternalistes que sovint fan alguns lectors urbans. “N’hi ha vegades que et fan algun comentari com ‘ai, quina parla més bonica’, i et sents una mica com un animal de zoo que estan observant des d’una perspectiva d’exotisme o com si fórem un estudi antropològic”. Al mateix temps, l’autora va desmuntar la visió idíl·lica que tenen aquells que decideixen tornar al poble pensant que trobaran un paradís comunal al marge del capitalisme, recordant que la quotidianitat als pobles està plena de reptes materials. “Viure al poble també és una batalla diària com pot ser viure a la ciutat, especialment pel que fa a l’abastiment de serveis bàsics i infraestructures”.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Emma Zafón, autora de ‘La mare’, editat per ‘Grup 62’, que es va presentar el diumenge del Pont del Pilar a la biblioteca de Pena-roja: