Virginia Mendoza: “Diuen que algun dia hi haurà guerres per l’aigua. Però sempre hi ha hagut guerres per l’aigua”

El passat 23 d’octubre, Virginia Mendoza va visitar la biblioteca de Pena-roja per presentar ‘La sed’, un interessant assaig en el què l’autora d’origen manxec explore la relació entre l’aigua, la supervivència i l’evolució de les societats humanes. L’obra, publicada a través de l’editorial Debate, parteix dels seus records d’infantesa, de les històries familiars i de les experiències dels veïns del seu poble familiar i voltants per endinsar-se en una qüestió que acompanye la humanitat des dels seus orígens, com és l’accés a l’aigua. “Em van començar a vindre records marcats per l’escassetat d’aigua”, va detallar en una entrevista a esta casa, com ara l’impacte que li va provocar veure el riu Ebre per primera vegada des de la Basílica del Pilar de Saragossa quan era menuda. Aquella imatge, tan diferent de la realitat de la que estava acostumada, va despertar una curiositat que acabaria sent el punt de partida d’este treball. Un viatge per la història que també parle de lluites i injustícies, on la falta d’aigua no respon sempre a la sequera.

L’autora reivindique que la set ha tingut un paper clau en la història, sovint eclipsada per altres necessitats com la fam. “Potser no som conscients que és més prioritari beure que menjar”, assenyale Mendoza, tot recordant que el cos humà pot resistir molt més temps sense aliments que sense hidratació. Esta perspectiva també permet revisar alguns episodis històrics, com els coneguts motins del pa, que sovint van estar precedits per períodes de tres o quatre anys de sequera. Mendoza explique que darrere d’estes crisis no sempre hi havia una qüestió climàtica o una mala collita, sinó també situacions d’injustícia i d’acumulació de recursos. “No és que només hi hagués sequera, que s’encarís el pa o que faltés blat, sinó que hi havia algú que s’estava quedant amb el poc que quedava”. Una reflexió que connecte el passat amb el present i que pose sobre la taula com el control de l’aigua ha sigut, històricament, una forma de poder. L’exemple de la Cultura de las Motillas, a la Manxa a l’edat del bronze, il·lustre esta relació entre l’accés als pous i l’organització del poder.

Esta mirada també porte Virginia Mendoza a advertir sobre els reptes de futur al voltant de l’aigua. En un context de canvi climàtic, d’expansió tecnològica i d’increment de demanda de recursos, l’aigua continue sent un element estratègic que condicione les relacions socials, econòmiques i polítiques. “A vegades ens ho pinten d’una manera molt catastrofista, que algun dia hi haurà guerres per l’aigua. Però és que sempre hi ha hagut guerres per l’aigua”. L’escriptora apunte, a més, cap a una realitat menys visible i que afecte les societats presents, com ara el consum d’aigua associat a les centrals de dades i la intel·ligència artificial. “Este consum és invisible i és preocupant que no en siguem conscients”, va advertir. I com a exemple, trasllade que accions quotidianes, com penjar fotografies a les xarxes socials, tenen una petjada hídrica, ja que la informació s’emmagatzeme en instal·lacions que necessiten aigua per a refrigerar-se. Una reflexió que també ens trasllade al consum de roba i la necessitat de conèixer millor els productes que comprem.

Després de tancar l’etapa de presentacions de ‘La sed’, Virginia Mendoza obri ara un nou capítol literari amb ‘Memoria de las manos’, el seu últim assaig. L’obra aprofundeix en els vincles, els afectes i les cures com a elements determinants en l’evolució humana i en la construcció de les societats. “En un moment en el que ens deixem portar per missatges individualistes i la fractura social és cada vegada més gran, volia aprofundir en esta qüestió”. El llibre propose tornar a mirar els nostres avantpassats més remots per a descobrir una dimensió sovint oblidada de la prehistòria, i que no és altra que la cooperació, l’ajuda mútua i la capacitat de cuidar els altres. Mendoza qüestione la imatge dels nostres ancestres com a éssers essencialment violents i reivindique que la supervivència de l’espècie també va dependre de la solidaritat i dels afectes. El llibre es presentarà pròximament a la llibreria ‘De bat a bat Llibres’ de Calaceit, en una nova trobada amb els lectors per compartir les idees centrals i les reflexions d’este nou assaig.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a la periodista i antropòloga Virginia Mendoza, que divendres va estar pel Matarranya presentant l’assaig de ‘La sed’, de l’editorial ‘Debate’: