L’IES Matarraña comença el curs amb menys català i traslladat a 7a hora
Les famílies han de responsabilitzar-se del transport dels alumnes que estudien català i viuen fora de Vall-de-roures. Els pares denuncien un greuge amb la resta d'estudiants
L’IES Matarraña comença el curs amb menys català i traslladat a 7a hora
L'IES Matarraña va obrir la setmana passada les portes per a l'inici del nou curs escolar 2022/2023. La gran novetat és la implantació de la nova llei d'educació LOMLOE als cursos imparells de primària i batxillerat. Celia Ferrer, cap d'estudis del centre, comentava que "afrontem el curs amb ganes,L’IES Matarraña va obrir la setmana passada les portes per a l’inici del nou curs escolar 2022/2023. La gran novetat és la implantació de la nova llei d’educació LOMLOE als cursos imparells de primària i batxillerat. Celia Ferrer, cap d’estudis del centre, comentava que “afrontem el curs amb ganes, encara que ha arribat tard la informació i tenim els professors treballant per elaborar les noves programacions”. Entre altres coses, esta llei d’educació implica tenir més optatives on triar, com a programació i robòtica o economia social.
La LOMLOE també afecta els horaris escolars, especialment a l’assignatura de català que passarà a impartir-se per als alumnes de 1r d’ESO a setena hora, és a dir, a continuació de les 6 hores habituals de classe. L’horari serà els dilluns i dimecres de 14.25 ha 15.20 h. Els alumnes sumaran dos hores al seu horari escolar setmanal i, per tant, no hauran de triar el català en contraposició a altres matèries com música, plàstica o tecnologia, com passava fins ara.
Per als alumnes de 3r, el català continuarà formant part del bloc d’optatives i s’inclourà dins l’horari lectiu, però es reduirà l’oferta en una hora, passant també de 2 a 3 hores per setmana. A 2n i 4t d’ESO, cursos on encara no s’aplica la nova llei, es manté l’oferta com en anys passats.
En batxillerat, els cursos passats s’oferia català en segon curs, però no a primer. Amb la nova llei s’ha pogut incloure també el català a primer de batxillerat, però per a este curs 2002-23 cap alumne s’ha matriculat.
Pel que fa al nombre d’alumnes de català, es manté amb relació als cursos passats. Segons la directora del centre, Begoña Domínguez, “s’han matriculat 26 alumnes, aproximadament un 1/3 dels alumnes. Són números similars als darrers anys”. El que sí que es veurà afectat és el nombre de professors. En reduir-se les hores lectives de català, l’institut només es quedarà amb un professor. El curs 2020-21 es va ampliar la plantilla amb una plaça i mitja de professorat a causa de l’increment substancial en el nombre d’alumnes que cursaven l’assignatura.
Problemes amb el transport
La implantació de la setena hora implica un daltabaix en el transport escolar. L’IES Matarraña és l’institut de referència de la comarca i hi acudixen amb 3 línies d’autobús alumnes de tota la comarca. Pels 15 alumnes que sortiran una hora més tard i que són de fora de Vall-de-roures, la principal alternativa que se’ls ha proposat als pares que no puguen anar a recollir els seus fills és la contractació d’un servei de taxi, amb la possibilitat d’ajudes individualitzades al transport i que s’abonarien un cop passat el curs.
Al juliol es va plantejar la possibilitat que fos el centre el que contractés el servei, però durant la reunió que van tindre ahir amb els pares, se’ls va informar que esta opció no era possible i que eren els pares, a mode particular, qui haurien de contractar el servei. Esta setmana no s’han impartit les classes de català en setena hora, començaran a partir de la setmana que ve. Davant esta situació, durant la reunió alguns pares es van posar d’acord per recollir a torns els seus fills i d’altres han optat per contractar el servei de taxi.
La postura de Associació de pares del Matarranya per l’escola en català
Des de Clarió (Associació de pares del Matarranya per l’escola en català), i tal com explica Pepa Nogués, membre de la junta, denuncien un greuge respecte a la resta d’alumnat. Segons Nogués “si l’administració aplica una nova llei ha de posar els recursos per implementar-la i no traspassar esta responsabilitat a les famílies”.
“A més, entenem que és molt important que l’assignatura de català estiga dintre de l’horari del centre perquè l’institut és una comunitat educativa que treballa cada cop més en projectes que involucren diferents assignatures. I d’esta manera, el català queda apartat i fora de les dinàmiques del centre“, denuncia Nogués.
Des de Clarió també alerten que este horari pot desanimar els alumnes a estudiar català al suposar-los un esforç extra. I Nogués afegix que “al quedar el català segregat, poden entendre que la seua llengua val menys que les altres“.
Formació Professional
Este any l’institut es manté pel que fa a nombre d’alumnes, així doncs, comptarà amb 425 estudiants i 56 professors. Pel que fa a la Formació professional que s’impartix al centre educatiu, este any han aconseguit el nombre mínim per obrir totes les modalitats. Així hi haurà la formació bàsica en cuina i restauració i els graus mitjans de cuina i serveis. En els darrers anys, sobretot a FP bàsica, costava obtenir el mínim d’alumnes.
Voldria dedicar aquestes paraules a expresar com em sento amb la situació que s’està donant actualment amb l’aprenentatge del català a IES Matarranya.
Primer vull deixar clar que soc i que em sento aragonesa, i que estic molt orgullosa de ser-ho. No soc una perillosa independentista radical que considera que la Franja és o hauria de ser catalana (com pensen alguns de la gent que defenem la nostra llengua), jo soc i vull seguir sent aragonesa.
També he de dir que, a la vegada que em sento molt orgullosa de ser aragonesa, igual d’orgullosa em sento de parlar català, considero que el català és la meva llengua i no vull renunciar a ella.
Em dol que, per alguna extranya raó i des de fa molts i molts anys, sigui tant complicat l’aprenentatge del català en aquesta zona. I que sigui l’últim reducte d’Aragó on encara passa (tot i que el curs passat es van oferir tots els mitjans necessaris per solucionar-ho), és mes penós encara.
Resulta decevedor que el català acabi utilitzant-se com argument per a mantindre confrontacions polítiques innecessàries i sense sentit. Per això em sento molt agraïda i orgullosa de l’Ajuntament de Calaceit que, al marge del color polític dels seus representants, s’ha implicat en defensar els nostres drets llingüístics.
A Calaceit fa quaranta anys que es va començar a estudiar català a l’escola, en aquell moment també van haver-hi moltes reticències per a que es puguès fer. He de dir que molts dels veïns que llavors s’hi oposaven fortament ara tenen als seus fills i filles vivint i treballant a Catalunya, i que aquests han hagut d’aprendre català per a poder fer-ho.
En el meu cas he d’agraïr que tenir coneixements de català m’ha donat la possibilitat de treballar a Catalunya i poder retornar a casa, a Calaceit, on sempre he volgut viure.
Considero que els docents i l’equip directiu de l’IES Matarranya haurien de tindre una especial sensibilitat amb la nostra llengua i ser els més interessats en oferir el millor projecte educatiu possible als nostres fills, perquè és important per al seu futur.
Afortunadament, tot i les resistències d’alguns, la societat evoluciona i actualment (al menys a Calaceit) el debat del català ja està superat. El pragmatisme i el sentit comú ens han fet arribar a la conclusió de que ens em de sentir orgullosos de la nostra llengua i de que és una ventatja aprendre-la.
Seguirem defensant els nostres drets llingúístics i buscant solucions per oferir als nostres fills la millor educació possible. Potser fora d’un institut on no es valora com cal un dret fonamental dels alumnes: aprendre la seva llengua.