Vall-de-roures va albergar la II Jornada d’agermanament del professorat de llengües pròpies d’Aragó: Aragonès i Català
Els docents encarregats d'impartir les llengües pròpies d'Aragó s'ha reunit a l'IES Matarranya amb la finalitat de compartir experiències
Sota el lema ‘Aragó és trilingüe‘ el professorat de les llengües aragonesa i catalana es van reunir a Vall-de-roures en les segones jornades de l’agermanament del professorat de llengües pròpies d’Aragó. L’acte va tindre lloc en la sala d’actes de l’IES Matarranya. El programa ha comptat amb dos seminaris, on per segon any consecutiu, va participar la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó.
Al 2022, esta trobada del professorat aragonès, es va realitzar a Montsó, localitat on es parla aragonès. Enguany, l’organització va decidir portar-la al Matarranya. Francho Marcén és assessor docent d’aragonès de la Direcció General de Política Lingüística i comenta que “la idea és que puguem continuar fent estes jornades i alternar un any en un territori que es parle aragonès i un altre en el qual es parle català”, i afegia que “ara mateix hem de veure el futur amb interès i amb ganes. L’aragonès, com a llengua, ha passat uns anys en què no ha estat ben tractat per les administracions, pels polítics i per part de la societat. Però des de l’aparició de la Direcció General Política Lingüística del Govern d’Aragó, s’han fet moltes activitats i projectes per a poder reafirmar esta llengua”.
Un seminari optatiu, en el qual han participat més de 50 docents dels aproximadament 120 professors que impartixen llengua catalana o aragonesa en la comunitat autònoma. I és que a l’Aragó comptem amb més de 30 docents d’aragonès entre primària secundària i escoles d’adults, mentre que de català n’hi ha 90. Tal com comenta Carlos Costa, assessor docent de català de la Direcció General de Política Lingüística, “els 6.000 alumnes que tenim entre llengua aragonesa i catalana fan les classes de manera voluntària, això vol dir que evidentment hi ha un interès. Un interès tant de les famílies com de l’alumnat per continuar l’aprenentatge d’estes llengües.”
A més, durant esta jornada van participar Ánchel Conte i Juan Pablo Martínez (Institut de l’Aragonés) i Merxe Llop (Institut Aragonès del Català), els quals van parlar sobre “els avanços que s’han fet des de les institucions, en un dia molt especial perquè el que fem és el tancament del seminari de llengua aragonesa i llengua catalana que els docents d’Aragó duen a terme durant tot el curs escolar”, explicava Carlos Carlos i afegia que “també parlem de les dificultats, perquè en tenim moltes, sobretot en el cas d’aragonès. El català està relativament estandarditzat, amb l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, tenim recursos, tenim materials, tenim una norma. Però amb l’aragonès està una mica pitjor perquè necessitem posar en comú tots els materials i experiències que cada professor i cada centre fa i desenvolupa per a poder obtenir un marc més ampli d’actuació en tots els centres”.
I és que, tal com recorda Marcén “tenim una realitat, que Aragó és trilingüe”, “nosaltres venim d’un món de llengües minoritàries, que no minoritzades, és a dir, que les parla poca gent, però són igual d’importants que les altres llengües. I cal conèixer la realitat cultural, la realitat lingüística, conèixer com s’expressa la gent i veure que no estem sols”. Parlant de la llengua aragonesa, hi ha gent que “la té com a llengua materna, que és la seua llengua, i això no ho podem oblidar. Al voltant de 15-20.000 aragonesos tenen l’aragonès com a llengua pròpia i no podem abandonar-los.”
