Els centres educatius del Matarranya, més enllà de prohibir els mòbils

El Departament d’Educació del Govern d’Aragó ha regulat l’ús dels telèfons mòbils als centres de Primària i Secundària. Unes mesures que l’escola i l’institut del Vall-de-roures ja fa temps que estaven aplicant. Però que ara ja és a escala autonòmica la limitació de l’ús durant tota la jornada escolar, incloent-hi les hores de pati i les activitats complementàries i extraescolars, excepte en moments puntuals per a finalitats exclusivament didàctiques i amb criteris pedagògics.

Les noves instruccions servixen de paraigües a totes les escoles i instituts i donen suport als centres, legitimant els equips directius, ja que inclouen mesures correctores com la retirada dels aparells mòbils. I així ho han entès des de l’IES Matarranya, en què la seua directora, Begonya Domínguez, acull estes directrius com “un reforç al què estem fent des de fa ja uns quants anys. En molts centres tenim ja un reglament de règim intern amb sancions per l’ús de mòbils”. A l’IES Matarranya els alumnes poden portar-lo, però sense treure’l de la motxilla i no poden fer-ne ús dins del centre. El permís de portar-lo s’entén, sobretot per als alumnes que venen de fora de Vall-de-roures i que poden necessitar-lo després de la jornada lectiva. Segons explica la directora, els alumnes s’han adaptat bé a estes mesures i són pocs els casos en què han de retirar dispositius. I és que, tal com  apunta Domínguez, “a les hores de pati tenen moltes opcions i propostes d’entreteniment“, aposten especialment per l’esport i activitats complementàries.  El que sí que han notat que des que apliquen estes mesures “ja no es veuen grups de xiquets de cara a la pantalla, jugant, i sense relacionar-se entre ells”. Cal puntualitzar, que els estudiants dels darrers cursos, els que poden eixir del centre, són lliures per usar els mòbils en els descansos.

A CEIP Vicente Ferrer Ramos, el centre d’infantil i primària més gran de la comarca, fa anys també que funciona en este sentit i no permeten l’entrada de mòbils al centre. I és que des de fa uns cinc anys fins ara, havien notat un augment de l’ús de mòbil i dispositius electrònics entre estes edats més primerenques, unes dinàmiques que van voler tallar d’arrel. Lorenzo Latorre, director del centre, confirma que “ens hem sumat a la campanya, però sobretot per l’ús que en fan a casa, perquè al centre ja no poden portar-lo. Hi ha alumnes que tenen mòbil i que inclús fan ús de xarxes socials que no són per a menors. Es graven, pugen contingut i exposen la seua imatge”.

A part de les prohibicions, des dels centres treballen la conscienciació, perquè entenguen els perills que les noves tecnologies els poden comportar. Ho fan a través de xerrades, tallers i en les hores de tutoria i d’acord amb el pla de digitalització del centre. En el cas de l’escola, Latorre incidix que “els ho has d’explicar i així van agafant consciència. El treball depèn molt de cada alumne i de les famílies. N’hi ha que en 8 o 9 anys, per la comunió, els regalen un mòbil o tenen una tauleta sense cap control d’accés a internet, a estos els costa més entendre perquè aquí els hi traiem, perquè tenen el seu ús interioritzat”. A l’institut també treballen en este sentit, per explicar-los els perills i les possibles addiccions que poden patir. Segons Domínguez es focalitzen “en què vegen que en moltes ocasions estan enganxats, sobretot a jocs, i perquè comprenguen i siguen conscients dels perills de passar-se fotos o insultar-se per grups de WhatsApp, i del mal que poden fer als companys”.

En este treball de conscienciació les famílies tenen també un paper clau. En este sentit des del centre Vicente Ferrer Ramos entreguen a les famílies un dossier de bones pràctiques en tecnologia, perquè puguen tenir ferramentes i coneixement sobre què pot ocasionar que els seus fills les usen sense cap control. Lorenzo diu que els proposen estos recursos, però després ja està en la seua llibertat seguir estes recomanacions o no. Però reconeix que “cada vegada hi ha més consciència i comprensió de la situació”. Així i tot, seguix havent-hi molta disparitat, perquè “al final, la pantalla és un recurs molt fàcil, perquè el xiquet o xiqueta estiga entretingut i no donen mal. I això ja passa en xiquets de guarderia”. El que sí que han notat és que “es focalitzen en les pantalles, que els proporciona una recompensa ràpida, i això comporta al final un dèficit d’atenció i davant d’un esforç, com quan han de centrar-se en llegir, seguir ordes, extreure informacions… s’angoixen”.

En el Consell Escolar de l’IES quan van informar d’estes mesures als pares i mares la gran majoria les va rebre en molt bons ulls, ja que és una manera d’anar tots en la mateixa línia, i els legitimava a l’hora de limitar-los a casa. Com conclou la directora “d’esta manera, tant des de casa com als centres eduquem de la mateixa manera”. Des dels centres admeten que és difícil coordinar educació i noves tecnologies, i tot el que comporta, però este tipus de mesures a escala autonòmica ajuden. I és que des de l’escola, Lorenzo reconeix que “les tecnologies van més de pressa, que el que s’ha pogut assimilar sobre elles. I el sistema educatiu va per darrere. El que s’ha d’intentar és que puguen discernir el que els ajuda i el que els pot perjudicar de les noves tecnologies”.

MARTA JIMÉNEZ