L’Escola Pública de Música ‘San Antón’ comence el curs amb 300 alumnes inscrits

Octubre és sinònim de retorn a les aules, concretament per als alumnes de les Escoles de Música i de les Escoles d’Adults. Pel que fa a la formació musical, la nostra comarca està reglada gràcies a quatre entitats distintes, que són l’Escola Municipal de Música de Calaceit, l’Escola de Música ‘Francisco Turull’ de Queretes, l’Escola de Música ‘Banda Peñarbés’ de Pena-roja i l’Escola Pública de Música depenent de l’associació ‘Banda Comarcal San Antón’, que porte la formació a la Portellada i a Vall-de-roures, així com a Beseit, Mont-roig i Valljunquera. En total, més de 450 estudiants repartits entre les quatre escoles, sent esta última la més important pel que fa a número d’alumnes. De fet, el curs va començar el dia 1 d’octubre i l’escola depenent de l’associació San Antón ho ha fet amb més de 300 matriculats. L’oferta formativa és molt variada. Tenim música i moviment, llenguatge musical, cant modern, tots els instruments de vent metall i els de fusta a excepció dels de doble llengüeta, així com percussió, violí, piano i diferents instruments de corda, com ara guitarra, guitarra elèctrica i baix elèctric. El piano és, com tots els anys, l’instrument preferit entre l’alumnat i l’assignatura que té més matriculats.

José Miguel Roig és el director de l’Escola de Música en qüestió, i va concretar que «enguany hem pujat bastant d’alumnat. En estos moments estem 301 alumnes», impartint classes en cinc municipis del Matarranya. Roig va recalcar que «efectivament, el piano és, per alumnes, l’instrument més sol·licitat». Ho ha segut de sempre, però la demanda ha anat a l’alça des que «tenim pianos molt acceptables», com el piano de cua que presideix l’aula gran de l’Escola de Vall-de-roures. Roig va defensar que «tots els instruments són bonics. El piano és un instrument molt bonic. I cada instrument té els seus avantatges i els seus inconvenients». Amb el piano pots tocar melodia i acompanyament a la vegada. Qualsevol altre instrument, com pot ser una trompeta o un clarinet, és més limitat i sempre necessite algun altre a la vora. Una altra manera de veure-ho és que els instruments de vent són més socials i el piano és un instrument més solitari. El curs ha començat amb absoluta normalitat. Gràcies a l’ampliació d’aules que va viure l’escola de Vall-de-roures l’any passat, la problemàtica d’espai està més que resolta. Una altra cosa és trobar els perfils professionals necessaris per a impartir esta àmplia i variada família d’instruments.

El curs 2023/24, l’Escola de Música de Calaceit no va poder ofertar classes de flauta travessera perquè no va trobar professor. Enguany, a Vall-de-roures li ha costat cobrir este perfil professional. «Per motius laborals, la professora de flauta que teníem no podia continuar. I la nova l’hem trobada a Còrdova. És una autèntica barbaritat», va manifestar José Miguel Roig. De fet, el director de l’Escola de Música de Vall-de-roures i de la Portellada creu que si les dinàmiques no canvien, «en deu anys, i si no hi ha ningú dels mateixos pobles que estigue disposat a impartir classes, no sé si les Escoles de Música tindrem professors». Roig va parlar de salaris i del problema de l’habitatge al món rural, però també d’altres elements, com són els recursos econòmics que es destinen a les Escoles de Música i el reconeixement als professionals. De fet, ara mateix els anys d’experiència a una Escola de Música no són reconeguts a l’Aragó, de manera que no es tradueix en punts quan et vols presentar a una plaça d’oposició. José Miguel Roig va posar d’exemple el seu cas. «He donat classes des del curs 1993/1994, i la meua experiència docent per a una oposició és zero», va apuntar.

Ni un euro des de DGA
Molts territoris es troben en la mateixa tessitura que l’Aragó, on el finançament autonòmic a les Escoles de Música és completament nul. Però la realitat és que estem envoltats de regions que aposten, i molt, per la música. «Parlant d’Escoles de Música, estem al tercer món», va lamentar José Miguel Roig. A Euskadi, per llei, el 33 % del pressupost de les escoles l’aporte el govern autonòmic. Al País Valencià, el govern de la Generalitat destine més de 12,5 milions d’euros a les Escoles de Música, que suposen entre 600 i 700 euros per alumne a l’any. Unes escoles que, segons va recalcar Roig, «poden impartir el grau elemental i el grau mitjà oficials». A Catalunya s’està parlant d’un finançament autonòmic d’uns 600 euros per alumne a l’any. I a Navarra els conservatoris de música han deixat d’impartir el grau elemental, etapa que estan assumint les Escoles de Música. A l’Aragó, el pressupost autonòmic per a les Escoles de Música és zero. No d’ara, sinó de sempre. De fet, les Escoles de Música i les bandes de música del Matarranya sobreviuen gràcies a les aportacions que fan els ajuntaments, la Diputació Provincial, la Comarca del Matarranya i els socis, així com les quotes mensuals dels alumnes que van a classe i a les bandes.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a José Miguel Roig, director de l’Escola Pública de Música ‘asociación musical Banda Comarcal San Antón’:

RUBÉN LOMBARTE