Història d’Herbers

Herbers és un municipi de la comarca dels Ports, a l’extrem septentrional de la província de Castelló, al límit amb la comarca del Matarranya. El terme ocupa una part de la conca alta del Tastavins (anomenat aquí Escalona) oberta en direcció a Pena-roja de Tastavins (Matarranya. Té una superfície de 21,12 Km2 i 69 habitants d’acord amb el cens de 2024, que s’anomenen herbessencs. Antigament, el poble es deia Herbers Jussans (Herbers de baix) per diferenciar-lo d’Herbers Sobirans (Herbers de dalt), l’actual Herbeset. La màxima població la va tenir l’any 1877 amb 720 habitants, però els pocs recursos naturals de què disposa i la constant emigració han reduït dràsticament la seua població. L’església parroquial és dedicada a Sant Bartomeu. Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu del Sargar, on es fan dues rogatives: el segon dia de les festes d’agost i el dia de Sant Marc, el 25 d’abril. El primer dissabte de maig també es fa la rogativa de la Tossa en la festivitat de la Santa Creu. L’altra festa important és sant Antoni, a mitjan gener.

Pel que fa a la història del d’Herbers, pronunciat Herbés pels seus habitants autòctons, se sap que ja en l’edat del bronze van estar habitades coves com la del mas del Garro, però no és fins a l’època musulmana quan el trobem vinculat al castell de Mont-roig. Del poble coneixem ja més coses després que fora ocupat per Blasco d’Alagó el 1232. Un cavaller aragonés que va incorporar terres de la nostra comarca al seu domini quan aquestes estaven en mans dels musulmans. Sabem que van ser molts els repobladors que vingueren durant els anys 1230-1240, no sols a Herbers sinó a tota la comarca i a les comarques veïnes. Eren terres poc poblades i, a més, els musulmans se n’havien anat a altres llocs en avançar la reconquesta. Els nous pobladors, molts de terres de Lleida, van portar amb ells la llengua i els costums que ara tenim. El 1233, aquesta alqueria va ser donada per Blasco d’Alagó al seu cavaller Joan Garcés.

Després heretarien el senyoriu d’Herbers i viurien al castell els Centelles, els Cubells i els Valls, totes elles famílies poderoses de Morella. Per qüestions successòries, la família Ram de Viu heretaria aquesta possessió i va ser precisament José Vicente Ram de Viu i Liñán el primer que tingué el títol de baró d’Herbers ja al segle XVIII.

Al segle XIX trobem al personatge històric més important d’Herbers, Rafael Ram de Viu i Pueyo, baró d’Herbers i comte de Samitier. Va participar en la guerra de la Independència, va ser nomenat comandant de cavalleria, i més tard, entre altres càrrecs, va ser alcalde-corregidor de València (1828-1833). En data 30 de novembre de 1833 es creava la Junta Carlista de Morella. Es defenien els drets de Carles Maria Isidre al tron espanyol. El governador de Morella, Carlos Victoria, cedia al baró d’Herbers, per la seua graduació, la presidència. L’enfrontament amb els partidaris d’Isabel va ser completament negatiu per a les tropes carlines (encara que aconseguiren reclutar 3.000 homes) i el baró d’Herbers, Rafael Ram de Viu i Pueyo va ser afusellat el 27 de desembre de 1833. La família Ram de Viu, actualment, encara ostenta aquest títol nobiliari.

La casa més gran i més visible d’Herbers és el seu castell, que és un casalot gòtic situat al capdamunt del poble, però també hi ha a Herbers una altra casa que destaca. Situada a l’entrada del poble i en la direcció del camí reial d’Aragó, trobem casa Grau, que antigament va ser la casa i notaria de Miquel Jeroni Antolí i del seu fill Miquel Cosme Antolí, famosos notaris d’Herbers que, a més eren els administradors dels assumptes i propietats dels senyors d’Herbers en els segles XVI i XVII. Precisament, un descendent de Miquel Cosme Antolí, el prevere Francisco Antolí i Ferran, va deixar la seua herència d’Herbers a la seua neboda Isabel d’Oriol i Montagut, marquesa de la Roca. Així que a Herbers no solament tenim un baró, sinó que també hem tingut una marquesa, títol que va concedir Carles IV el 1789.

Al segle XX, la majoria dels habitants d’Herbers es van decantar pel costat de la República, precisament en un moment que Herbers formava part del municipi de Morella entre el 1926 i el 1954. Tot i que es va aprovar l’any 1936 que Herbers tornarà a ser un municipi independent, la guerra civil va deixar en suspens la decisió. Aquesta guerra enfrontà algunes famílies d’Herbers i encara que en el poble no hi hagueren morts, sí que hi van morir soldats i foren afusellats capellans i jóvens que van voler canviar de bàndol. La repressió franquista no es va quedar curta: hi va haver 24 consells de guerra contra habitants del poble que havien tingut càrrecs municipals, havien estat al comité antifeixista, o eren sindicalistes o afiliats a partits d’esquerra. Un sindicalista va morir a la presó, i la fiscalia va proposar a altres tres herbessencs la pena de mort.