On van a parar les inversions de la Comarca del Matarranya?

Fa uns mesos vam conèixer la notícia que la Comarca del Matarranya rebrà 1,6 milions d’euros, corresponents al Pla de Sostenibilitat Turística als que va renunciar l’Ajuntament de Beseit. Fins aquí, pareix una gran notícia per al nostre territori, ja que se tracte d’un import econòmic molt important i necessari, en lo que posar en marxa inversions atractives per al desenvolupament del sector turístic.

Lo problema ve quan s’analitze detalladament a quines actuacions concretes se destinaran estos fons. Reparació de la Via Verda i Alberg de Queretes, 541.000 €, pàrquing de caravanes a l’Estació de Queretes, 403.000€, equipament i enjardinament de l’Alberg de Queretes, 271.000€, i Tirolina de Fontdespala, 363.000€.

Efectivament, los casi 1,6 milions d’euros, se volen destinar de forma pràcticament íntegra a 2 municipis, Queretes i Fontespala, casualment los pobles del President i la Vicepresidenta de la Comarca.

Mos diran que se tracte de projectes comarcals, com l’Estació de Queretes, del qual se beneficien tots los pobles de la Comarca. Podem estar conformes en este argument. Però, per què instal·lar també lo pàrquing de caravanes a Queretes?, per què no instal·lar-lo a Valjunquera, la Vall o Massalió?, pobles sense pressió turística i en molt recorregut en este àmbit. A més si ja se destine un terç de l’import total de la subvenció a la Via Verda i a l’Estació, perquè no destinar los 271.000€ previstos per a l’equipament i enjardinament a un altre projecte turístic a qualsevol altre municipi de la Comarca i d’esta forma deslocalitzar les inversions turístiques, fomentant d’esta manera la deslocalització dels turistes.

Menció a part per a la tirolina de Fontdespala, un projecte que ja va rebre fons públics per a la seua posada en marxa, en concret 140.000€, i que en lo seu curt temps de funcionament ja va tindre problemes de rendibilitat, veient-se forçada a tancar. Ara volen destinar més fons públics, en concret un 260% més de lo que se va invertir inicialment. Decisió complicada de justificar, més enllà de ser una fugida cap a endavant.

La nostra perplexitat ha anat en increment des que vam conèixer la primera notícia. Inicialment per la poca vergonya dels màxims representants comarcals, però després per la falta de reacció tant del resto d’Alcaldes i Alcaldesses de la Comarca, a los que a ben segur se’ls han promès les engrunes pel seu silenci, com dels Consellers i Conselleres Comarcals que van votar a favor de la proposta. Tots s’han convertit en cooperadors necessaris en lo seu silenci d’algo que a totes llums pareix una arbitrarietat totalment injustificada.